Tal dia com avui de l’any 1493, fa 532 anys, Colom i els catalans que participarien en el segon viatge colombí (el primer de colonització), salpaven del port de Barcelona a bord de la nau Marigalant. Aquella nau s’uniria a la resta del comboi, que salparia del port de Cadis el 25 de setembre del 1493. La Marigalant ostentaria la categoria de nau capitana d’aquell comboi, format per un mínim de 17 naus (alguns historiadors parlen de fins a 34 naus), que estibaria més de 1.500 persones —homes i dones— de totes les edats, embarcats per a crear els primers assentaments colonials europeus al Nou Món. A bord de la nau Marigalant hi viatjaria Cristòfor Colom.
I hi viatjarien, també, els catalans que participaven en aquella empresa: el valencià Antoni de Torres (que seria el primer tresorer a la colònia); l’empordanès Pere Margarit (primer responsable d’ordre públic d’aquell col·lectiu); el lleidatà Bernat Boïl (primer bisbe catòlic al Nou Món), i el tarragoní Miquel de Ballester (primer fabricant colonial i el primer alcalde europeu al Nou Continent). Segons alguns investigadors catalans, l’adaptació d’aquella nau per a un viatge d’aquelles característiques va tenir un cost de 166.000 sous (l’equivalent actual a uns sis milions d’euros), que va ser sufragat per un grup de mercaders de Barcelona i de Lleida.
L’origen de la nau Marigalant sempre ha estat un misteri. Investigacions recents apunten que podria ser una nau avarada en alguna drassana del Cantàbric que, a principis del 1493 —quan Colom torna del primer viatge i s’entrevista amb els Reis Catòlics a Badalona—, podria estar navegant a la zona del golf de Lleó. L’historiador basc Jokin Bengoetxea sosté que els mariners de Guipúscoa i de Lapurdi anomenaven Mari Galant les seves naus (María la Bella, en castellà). Segons Bengoetxea, la Marigalant hauria estat adaptada per a una navegació d’altura a través de l’Atlàntic, i si bé va salpar de Barcelona, no per força havia de ser avarada a les drassanes de Barcelona.