Els catalans de Basset, la punta de llança de la conquesta aliada de Gibraltar

Tal dia com avui de l’any 1704, fa 320 anys, en el context de la guerra de Successió hispànica, s’efectuava l’operació de conquesta aliada de Gibraltar. A primera hora del matí, un estol naval anglès, austríac i neerlandès, format per uns 3.500 homes a bord d’unes seixanta naus (45 navilis, 6 fragates i una dotzena d’embarcacions menors), començava el bombardeig sobre la plaça i castell de Gibraltar.

En aquell moment, Gibraltar estava defensat per una guarnició castellana, que s’havia mantingut fidel al Borbó hispànic, formada per una seixantena de soldats i uns cent cinquanta civils que s’havien sumat als militars. La guarnició borbònica de Gibraltar estava comandada pel corregidor Cayo Antonio Prieto i pel governador militar Diego Gómez de Salinas.

La ràpida rendició de la plaça i castell de Gibraltar (després d’un combat de cinc hores escasses) va ser objecte de moltes crítiques al comandament hispànic. El governador Diego Gómez de Salinas va ser condemnat a una situació d’ostracisme. Va ser destinat a una petita guarnició en una zona muntanyosa i aïllada de Conca, i no va poder abandonar aquesta destinació fins poc abans de la seva mort.  

En canvi, els comandaments de la força aliada, l’almirall anglès Goerge Rooke i el príncep alemany Georg von Hessen-Darmstadt, virrei hispànic a Catalunya durant el regnat de Carles II i cessat per Felip V en prendre possessió del tron i anomenat pels catalans “príncep Jordi”, van veure molt reforçat el seu prestigi personal i la seva posició política.

Entre els 3.500 efectius aliats hi havia un cos d’infants de marina catalans, format per 300 homes —catalans i valencians— comandats pel general Joan Baptista Basset, que serien els primers a desembarcar. Van tocar terra a la part oposada a la plaça de Gibraltar, i des d’allà van forçar la rendició de la guarnició borbònica hispànica. Des de llavors (1704), la platja on van desembarcar és anomenada Catalan Bay.