Tal dia com avui de l’any 1704, fa 320 anys, en el context de la guerra de Successió hispànica, s’efectuava l’operació de conquesta aliada de Gibraltar. A primera hora del matí, un estol naval anglès, austríac i neerlandès, format per uns 3.500 homes a bord d’unes seixanta naus (45 navilis, 6 fragates i una dotzena d’embarcacions menors), començava el bombardeig sobre la plaça i castell de Gibraltar.
En aquell moment, Gibraltar estava defensat per una guarnició castellana, que s’havia mantingut fidel al Borbó hispànic, formada per una seixantena de soldats i uns cent cinquanta civils que s’havien sumat als militars. La guarnició borbònica de Gibraltar estava comandada pel corregidor Cayo Antonio Prieto i pel governador militar Diego Gómez de Salinas.
La ràpida rendició de la plaça i castell de Gibraltar (després d’un combat de cinc hores escasses) va ser objecte de moltes crítiques al comandament hispànic. El governador Diego Gómez de Salinas va ser condemnat a una situació d’ostracisme. Va ser destinat a una petita guarnició en una zona muntanyosa i aïllada de Conca, i no va poder abandonar aquesta destinació fins poc abans de la seva mort.
En canvi, els comandaments de la força aliada, l’almirall anglès Goerge Rooke i el príncep alemany Georg von Hessen-Darmstadt, virrei hispànic a Catalunya durant el regnat de Carles II i cessat per Felip V en prendre possessió del tron i anomenat pels catalans “príncep Jordi”, van veure molt reforçat el seu prestigi personal i la seva posició política.
Entre els 3.500 efectius aliats hi havia un cos d’infants de marina catalans, format per 300 homes —catalans i valencians— comandats pel general Joan Baptista Basset, que serien els primers a desembarcar. Van tocar terra a la part oposada a la plaça de Gibraltar, i des d’allà van forçar la rendició de la guarnició borbònica hispànica. Des de llavors (1704), la platja on van desembarcar és anomenada Catalan Bay.