Tal dia com avui de l’any 1944, fa 80 anys, el Consell Nacional de la Resistència francesa (el govern de la part del país alliberada de l’ocupació nazi alemanya, presidit pel democristià i nacionalista Georges Bidault) aprovava el vot femení. França, malgrat la seva llarga tradició democràtica, seria un dels darrers estats de l’Europa occidental que aprovaria el sufragi femení. Les catalanes del nord (del departament francès dels Pirineus Orientals) votarien, per primer cop, divuit mesos més tard (21 d’octubre de 1945) en uns dobles comicis: el referèndum per a la constitució de la Quarta República francesa, i les Eleccions Legislatives del 21 d’octubre de 1945 per formar el primer govern després de l’alliberament de França.

Les catalanes del nord votarien, per primer cop, dotze anys més tard que la primera vegada que ho havien fet les del Principat. Durant la II República, les catalanes del Principat havien votat per primer cop en les Eleccions Legislatives del 19 de novembre de 1933. A l’estat espanyol, el sufragi femení havia estat objecte d’un intens debat. Algunes forces polítiques d’esquerres (sobretot el PSOE) argumentaven que les dones tenien un nivell intel·lectual molt baix i que el seu vot estaria influït per la dreta a través del discurs dels rectors parroquials. En les eleccions de 1933 van guanyar les dretes (la Lliga, a Catalunya; i la CEDA, a Espanya); però en les de 1936 van guanyar les esquerres (el Front d’Esquerres, a Catalunya; i el Frente Popular, a Espanya).

En aquell primer cop que van votar les catalanes del nord, la nova Constitució francesa va ser aprovada pel 96,4% dels vots. I en les legislatives, les esquerres es van imposar claríssimament. Les formacions polítiques més votades van ser el Partit Comunista Francès —liderat per Maurice Thorez— (159 escons); el Moviment Republicà Popular —democristià i nacionalista, i liderat pel president del Consell de la Resistència Georges Bidault— (150 escons), i la Secció Francesa de la Internacional Obrera —liderada per Guy Mollet— (146 escons). A la Catalunya del Nord, van resultar elegits com a diputats Lluís Nogueres (de la Secció Francesa de la Internacional Obrera); Francesc Delcos (del dretà Partit Radical); i Andreu Tourné (del Partit Comunista).