Tal dia com avui de l’any 1933, fa 89 anys, se celebraven les segones eleccions generals de la II República espanyola, que serien els primers comicis on votarien les catalanes i les espanyoles. A Catalunya, amb anterioritat, les dones ja havien votat en un referèndum local (Canet, 1932). També a Catalunya, en aquell moment l’únic territori autònom de la República espanyola, amb el nou vot femení va guanyar la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista, amb 24 diputats, que es presentava amb la marca Lliga Catalana i que recuperava efímerament l'hegemonia política catalana que havia ostentat des de principis de segle. La Lliga liderada per Agustí Ventosa i Calvell va incrementar 22 diputats en relació amb les primeres eleccions generals de la República.

En segon lloc es va situar l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb 17 diputats, que des de la restauració del règim democràtic (1931) havia guanyat tots els comicis i s’havia convertit en el nou partit hegemònic de Catalunya: les eleccions municipals de 1931, les eleccions a les Corts republicanes de 1931 i les eleccions al Parlament de 1932. L’Esquerra Republicana, liderada per Francesc Macià, president de la Generalitat, i per Lluís Companys, president del Parlament, havia perdut 12 diputats en relació als comicis generals de 1931. La causa que van esgrimir els republicans per explicar aquella derrota electoral seria que el govern de la Generalitat (ERC) havia patit un fort desgast.

A Espanya va guanyar una coalició de dretes i involucionista formada per la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) liderada per Gil-Robles (115 diputats), el Partido Republicano Radical (PRR) liderat per Lerroux (102 diputats) i el Partido Agrario Español (PAE) liderat per Martínez de Velasco (30 diputats). La suma d’aquestes tres formacions representaven 247 dels 473 diputats de les Corts. Els partits d’esquerres, sobretot el PSOE, van justificar aquella derrota acusant les dones de no tenir criteri polític ni voluntat pròpia i de votar per indicació del rector parroquial. Però aquesta teoria es revelaria un fals pretext en les terceres eleccions generals (febrer, 1936), que van guanyar àmpliament els partits d’esquerra amb el vot femení.