Tal dia com avui de l’any 1501, fa 521 anys, a Londres; es casaven Caterina d’Aragó (Alcalà, Corona castellanolleonesa, 1485), filla dels reis Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella-Lleó; i Artur Tudor (Bradgate, Anglaterra, 1486), fill primogènit dels reis Enric VII d’Anglaterra i Elisabet de York; i Príncep de Gal·les en la seva condició d’hereu al tron. El matrimoni de Caterina i Artur s’havia pactat com una aliança entre les monarquies hispànica i anglesa per aïllar la monarquia francesa. Caterina i Artur van ser casats a la catedral de Sant Pau —de Londres—; i la cerimònia va ser oficiada pel clergue i diplomàtic William Warham, que havia estat l’arquitecte del tractat polític entre els consogres Ferran i Enric.

Caterina era la filla més petita dels anomenats Reis Catòlics i la més capacitada intel·lectualment. Per aquest motiu se la va reservar per a una complexa aliança que requeria una constant labor diplomàtica. El 17 d’agost de 1501 va ser embarcada cap a Anglaterra des del port de A Coruña, i després d’un accidentat viatge, que resultaria premonitori, va desembarcar al port anglès de Plymouth el 27 d’octubre de 1501. Artur, el promès de Caterina, no va ser present en aquella cerimònia de recepció per problemes greus de salut. De fet, Artur acabaria morint quatre mesos i mig després de les noces, a causa d’una epidèmia anomenada “suor anglesa”, que va assolar les illes britàniques. Caterina, que havia contret i sobreviscut a la malaltia, quedava vídua.

Després de la mort d’Artur, Enric VII (Pembroke, Gal·les, 1457) va impedir que Caterina retornés a la seva casa paterna. Això hauria implicat la devolució de l'abundant dot que Caterina havia aportat al matrimoni. Enric VII la va recloure a la cort; i després d’enviudar de la seva esposa Elisabet de York (1503) es va plantejar la possibilitat d’un matrimoni entre el vell rei (que en aquell moment ja tenia quaranta-sis anys) i la jove vídua (que en tenia divuit). Aquella possibilitat no va prosperar, en bona part per l’oposició d’Isabel de Castella —la mare de Caterina—; però, en canvi, sí que es va negociar i pactar el futur enllaç de la jove vídua amb Enric (Londres, 1491), germà petit del seu difunt espòs i hereu al tron, que regnaria com a Enric VIII.