Tal dia com avui de l’any 1808, fa 215 anys, a Baiona (País Basc francès), Carles IV —rei deposat— i el seu fill Ferran VII —rei proclamat amb el cop d’estat anomenat motí d’Aranjuez— (cinquè i sisè Borbons, respectivament, al tron de Madrid), venien la corona espanyola a Napoleó I que, poc després, la cediria al seu germà gran Josep. La historiografia nacionalista espanyola ha disfressat aquell acte com una imposició de l’emperador francès als reis espanyols, pressionats i indefensos per la seva pretesa situació de segrestats. Però la realitat és ben diferent: Carles IV i Ferran VII van vendre la corona per una quantitat pactada a satisfacció de totes les parts.
El dia 5 de maig es va protocol·litzar la renúncia de Carles IV (pare) a favor de Ferran VII (fill), que no havia estat possible amb anterioritat per la forma en què el segon havia expulsat el primer del tron. I l’endemà, 6 de maig, Ferran VII venia la corona espanyola a Napoleó I, emperador de França. Per aquesta venda, Carles IV va passar a cobrar una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos de l’època (uns cent vint milions d’euros actuals), i la propietat de castell de Marracq, a Baiona. I Ferran VII, passava a cobrar la mateixa renda anual i vitalícia, i la corona del regne d’Etrúria (l’antic ducat independent de Toscana, convertit en un estat-titella de França).
Napoleó va assumir, també, el compromís de buscar una esposa per a Ferran VII entre la reialesa europea. Ferran patia macrosomia genital (el seu penis tenia una mida extraordinària i una forma cònica), que l’havia convertit en la riota de totes les corts d’Europa. En aquell moment era vidu de la seva primera esposa, Maria Antònia de Borbó, que havia mort, oficialment, a causa de la tuberculosi, sense descendència (1806). Tres mesos i tres dies més tard (8 de juliol de 1808), Josep Bonaparte arribava a Madrid i era coronat legítim rei d’Espanya. Però Napoleó va separar Catalunya d’aquell lot i la va incorporar directament a l’Imperi francès com una regió més.