Tal dia com avui de l’any 1700, fa 322 anys, a Madrid; el rei Carles II, que seria el darrer Habsburg al tron de Madrid, signava un testament que llegava la corona a Felip de Borbó, futur Felip V, net de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d’Habsburg, germanastra gran del monarca hispànic. L’1 de novembre de 1700, Carles II moria sense descendència (ni legítima ni il·legítima); i el 15 de novembre de 1700, a Versalles, el rei Lluís XIV de França coronava el seu net rei de les Espanyes. Tot seguit, Lluís XIV va ordenar imprimir i distribuir uns almanacs de l’any 1701, commemoratius de la coronació de Felip V de les Espanyes a Versalles.
Aquell testament va estar, sempre, envoltat d’una forta polèmica. El 3 d’octubre de 1700, data del document, Carles II ja era una desferra humana, incapaç de sostenir una ploma i encara menys de signar un document. I, en canvi, la signatura d’aquell document tenia un traç ferm, propi d’una persona sana i enèrgica. Per aquest motiu, sempre es va qüestionar l’autenticitat de la signatura d’aquell testament, i sempre es va sospitar que havia estat falsificada pels dirigents del partit proborbònic de la cort de Madrid. Les sospites van recaure sobre el cardenal Portocarrero; arquebisbe de Toledo, conseller d’estat i líder del partit proborbònic de la cort.
Les principals cancelleries europees no van acceptar aquell testament, que formalitzava un amenaçador eix borbònic París-Madrid, totalment contrari a l’equilibri que presidia Europa des de la finalització de la Guerra dels Trenta Anys (1648). La cancelleria austríaca va esgrimir els drets de Carles d’Habsburg, germà petit de l’arxiduc Josep, va obtenir el suport inicial d’Anglaterra i dels Països Baixos; i es va produir un conflicte que derivaria en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). També, des del moment que Felip de Borbó ocupa el tron de Madrid (1701); el seu avi i valedor Lluís XIV perd l’interès que sempre havia tingut a dominar Catalunya.