Tal dia com avui de l’any 1706, fa 317 anys, i en el context de la guerra de Successió Hispànica (1705-1714/15), el Dietari de la Generalitat consigna la recepció d’una missiva signada per la cap de la cancelleria de Carles d’Habsburg, que comunicava als diputats del govern de Catalunya el nomenament del mariscal Leo d’Ulfeldt com a lloctinent a Catalunya. Ulfeldt (Copenhaguen, 1651 – Viena, 1716) era un militar d’origen danès que havia fet carrera combatent al costat dels Habsburg austríacs. Havia acompanyat Carles d’Habsburg en el desembarcament aliat a Catalunya (Montgat, 22 d’agost de 1705), en el setge austriacista de Barcelona (setembre – octubre 1705) i seria el primer lloctinent del règim austriacista a Catalunya.

El 9 d’octubre de 1705, el poble de Barcelona es rebel·lava contra les autoritats borbòniques de la ciutat i obria les portes a Carles d’Habsburg, que era rebut entusiàsticament. Un mes més tard, el 9 de novembre de 1705, les Corts catalanes “acomiadaven” Felip V —el primer Borbó hispànic— i nomenaven Carles d’Habsburg nou comte de Barcelona. A partir d’aquell moment, la cancelleria austriacista hispànica es va establir a la capital catalana per a governar el territori que tenia sota control. Catalunya i el País Valencià, ràpidament, van derivar cap al partit austriacista, i l'Aragó s’hi incorporaria poc després. Seria llavors quan la cancelleria austriacista nomenaria lloctinents per a Catalunya, el País Valencià i l'Aragó (juliol, 1706).

El càrrec de lloctinent tenia una llarga tradició històrica a Catalunya. Era el representant del rei en absència del sobirà, i durant l’edat mitjana, s’havia reservat als hereus al tron. Però des de Ferran el Catòlic, els lloctinents de Catalunya havien estat familiars del rei o, simplement, elements de l’aristocràcia militar al servei de la monarquia hispànica. Ulfeldt era el segon lloctinent originari del món alemany. El va precedir Jordi de Hesse-Darmstadt, últim virrei del darrer Habsburg hispànic (1700) cessat per Felip V i que el poble de Catalunya anomenava afectuosament “príncep Jordi”. Ulfeldt va arribar a Barcelona acompanyat de la seva esposa Anna Maria von Sinzendorf (1674- 1736), que tindria un paper social i cultural molt actiu a la Barcelona de l’època.