Tal dia com avui de l’any 1519, fa 505 anys, al Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona, Carles de Gant, net i successor del rei Ferran el Catòlic, jurava les Constitucions de Catalunya. Carles de Gant era el fill primogènit de Joana d’Aragó i de Castella, la tercera filla dels Reis Catòlics, però la més gran dels que havien tingut descendència que havia sobreviscut a la infantesa, i de Felip d’Habsburg, anomenat Felip “el Bell”. Per tant, Carles de Gant era el net més gran dels reis Ferran i Isabel i, també, era el net més gran de Maximilià d’Habsburg, arxiduc independent d’Àustria i emperador electe del Sacre Imperi, i de Maria de Borgonya, comtessa independent de Flandes i d’Holanda.

Després de la mort de Ferran el Catòlic (1516), es va convertir en el nou monarca de la corona castellanolleonesa (1518) i de la corona catalanoaragonesa (1518-1523). El 9 de febrer de 1518, les Corts castellanolleoneses el coronaven a Valladolid. Poc després començava el seu periple pels diferents estats de la corona catalanoaragonesa. El 29 de juliol de 1518 era coronat rei d’Aragó a Saragossa. El 15 de febrer de 1519 entrava a Barcelona i convocava les Corts, i després de dos mesos de negociacions amb els estaments de la societat catalana (la noblesa, les jerarquies eclesiàstiques, i les ciutats i viles reials), el 16 d’abril de 1519 jurava les Constitucions de Catalunya i era nomenat comte independent de Barcelona.

El Dietari de la Generalitat revela que durant els dos mesos que van durar aquelles corts (febrer, 1519 – abril, 1519), Carles de Gant va estar allotjat, inicialment, al monestir de Valldonzella —a la vila de Sarrià— i, posteriorment, al Palau Reial. Alguns historiadors sostenen que durant aquella estada, Carles de Gant i el seu seguici —format pels ministres flamencs que l’acompanyaven des de la seva arribada a la Península (1518)— es van plantejar la possibilitat d’establir la capital dels estats Habsburg a Barcelona. Però la ideologia preabsolutista de Carles i del seu equip de govern xocava amb la tradició pactista de Catalunya i amb la força i arrelament de les seves institucions, i per aquest motiu van desestimar aquesta opció.