Tal dia com avui de l’any 778, fa 1.245 anys, a Luzaide (llavors regne medieval basc de Pamplona) es lliurava la batalla d’Orreaga o de Roncesvalls, que va enfrontar els exèrcits basc i franc, i que es va saldar amb una estrepitosa derrota de les tropes de Carlemany. En aquell enfrontament, els carolingis van perdre tota la rereguarda, formada per l’elit militar de l’Imperi Carolingi. Després de la derrota d’Orreaga, Carlemany va haver de renunciar al projecte de Marca Hispànica (la creació d’un coixí de seguretat entre l’Ebre i els Pirineus, de l’Atlàntic a la Mediterrània).

Carlemany es va haver de conformar amb la progressió expansiva de la Marca de Gòtia (en aquell moment, l’arc mediterrani entre les desembocadures del Roine, al nord, i el Ter, al sud) perquè la població autòctona de l’extrem oriental dels Pirineus —a diferència dels bascos— participava plenament d’aquell projecte. Els anys successius, l’exèrcit carolingi i els magnats de la Marca de Gòtia van empènyer l’expansió fins a Girona (785), Barcelona (801) i, fins i tot, es va arribar —sense assolir la confirmació del domini— a la riba de l’Ebre (804 i 809).

Segons la investigació historiogràfica, la batalla d’Orreaga o Roncesvalls era la culminació d’una sèrie de desacords entre francs i bascos. Les cancelleries franca i navarresa haurien pactat una campanya militar conjunta contra la província àrab de Saragossa (la vall alta i mitja de l’Ebre), governada pels Banu-Qasi (antics oligarques hispanovisigots que s’havien arabitzat i islamitzat per conservar el seu estatus de poder). Però quan l’operació estava molt avançada, els bascos van signar una pau molt beneficiosa amb els Banu-Qasi i es van retirar de l’empresa.

Els francs van intentar, en solitari, la conquesta de Saragossa, però aquella campanya es va saldar amb un fracàs. Carlemany va ordenar la retirada i en passar per Pamplona, el seu exèrcit la va arrasar. La resposta basca no es va fer esperar, i poc després, la rereguarda carolíngia (els comandaments de l’exèrcit) eren emboscats i massacrats. La Marca Hispànica no va existir mai, i aquest terme desapareix de la documentació palatina fins que, passats vuit segles, la cancelleria de Lluís XIV de França la recupera per explicar els acords de protecció mútua catalanofrancesos (1640-1641).