Tal dia com avui de l'any 1714, fa 303 anys, capitulava Cardona, l'última plaça antiborbònica del Principat, quan feia just una setmana que ho havia fet Barcelona. La caiguda de Cardona significaria la fi del conflicte convencional, que inicialment havia enfrontat Habsburgs i Borbons pel tron de Madrid i, en el tram final, les monarquies hispànica i francesa contra el Principat de Catalunya. Després de la caiguda de Cardona, apareixeria un moviment de resistència que desembocaria en la continuació del conflicte, en forma de guerrilles, amb l’enfrontament dels miquelets, excombatents del partit català, amb els exèrcits d'ocupació borbònics i els elements col·laboracionistes.

Cardona era una plaça militar de primer ordre que ja havia viscut un capítol bèl·lic decisiu en el decurs d'aquella guerra. L'any 1711, tres anys abans de la capitulació de Barcelona, els exèrcits francocastellans del primer Borbó hispànic ja havien iniciat la conquesta militar del Principat. L'alt estat major borbònic va considerar que el control del castell de Cardona era decisiu per aïllar Barcelona dels exèrcits catalans que combatien al centre del país. El fracàs borbònic en la missió de conquesta de Cardona, defensada per un contingent militar format per austríacs i catalans comandats per Eck i per Desvalls, provocaria un daltabaix formidable en les files francocastellanes.

Gravat francès de Cardona / Font: Arxiu d'El Nacional

La impossibilitat borbònica de controlar l'eix Barcelona-Pirineus allargaria el conflicte tres anys. El mateix Lluís XIV de França ho reconeixeria en les seves memòries. Però, sobretot, va causar una forta impressió en totes les acadèmies militars d'Europa. L'artilleria francesa, considerada implacable en la destrucció dels seus objectius, només havia aconseguit rascar la cortina de muralla del castell de Cardona. I la infanteria hispànica, en un altre temps imbatible, es plegava com un castell de cartes cada cop que els fusellers catalans trencaven el setge. Tres anys després, la Cardona no conquerida capitularia com a última plaça antiborbònica de Catalunya.

 

Imatge principal: Plànol francès de Cardona / Font: Arxiu d'El Nacional