Tal dia com avui de l’any 1707, fa 315 anys, a Lleida, i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715); les tropes borbòniques francocastellanes comandades pels ducs d’Orleans (cosí de Felip V) i de Berwick (fill bastard de Jaume II, rei fugitiu d’Anglaterra i aliat de Lluís XIV de França); trencaven les defenses de la ciutat i es lliuraven al saqueig i l’incendi de tots els edificis de la part baixa (barris de la Magdalena, de Sant Joan i de Sant Jaume) i mitjana (barris de Sant Martí i de Sant Llorenç); i a l’assassinat indiscriminat de la població civil que no havia estat a temps d’arribar a la zona fortificada del cim del turó de la Seu.
Durant aquell assalt es van produir escenes dantesques, com la persecució i assassinat de civils dins de les seves pròpies cases. Però el punt culminant d’aquella massacre es va produir al convent del Roser, situat al carrer Cavallers (la costa que unia la part baixa de la ciutat amb el castell del cim del turó). Segons les fonts documentals, s’hi havien refugiat uns set-cents veïns dels barris de la Magdalena i de Sant Joan (la part de la ciutat més allunyada de la porta d’entrada al castell). Alguns investigadors apunten que el comandament austriacista hauria ordenat tancar el castell quan ja no podia acollir més refugiats, i d’altres ho atribueixen a un replegament desordenat i caòtic.
Sigui com sigui, els borbònics van forçar l’entrada del convent del Roser —violant la condició sacramental d’aquell espai—; van acorralar a punta de baioneta els civils desarmats, els van robar, i els van passar pel ganivet, un a un, davant dels seus pares, dels seus fills, dels seus germans i dels seus veïns. Segons la investigació historiogràfica, no va quedar cap supervivent; i en acabar, la soldadesca borbònica francocastellana va assassinar algunes religioses, va robar tots els objectes de valor que hi havia a l’interior del convent i va calar foc a l’edifici. La mateixa investigació estima que en aquell brutal episodi van ser assassinats quasi mil lleidatans.