Tal dia com avui de l’any 451, fa 1.572 anys, en algun lloc de la vall del riu Marne (al nord-est de l’actual França) es lliurava la Batalla dels Camps Catalàunics, que va enfrontar una coalició formada per l’imperi romà d’Occident i la monarquia visigòtica de la Gàl·lia, comandades per l’emperador romà Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric, contra les tropes de l’imperi dels huns, dirigides pel seu monarca Atila. Aquella batalla va ser l'última operació a gran escala a l’imperi romà d’Occident i la primera gran derrota dels huns. Vint-i-cinc anys més tard (476), l’imperi romà d’Occident desapareixia definitivament fragmentat en els diversos estats germànics sorgits sobre els antics dominis de la Lloba Capitolina.

A mitjans del segle XIX, una part de la historiografia catalana, va suggerir que l’origen del topònim Catalunya estava relacionat amb el nom dels camps on es va lliurar aquella batalla. Aquesta hipòtesi es fonamentava en la participació d’una part del món visigòtic assentat a l’arc mediterrani del golf del Lleó, entre Nimes i Tortosa, des de principis del segle V, que havia tingut una destacadíssima participació en aquella batalla. Segons els mateixos historiadors que sostenien aquesta hipòtesi, tres segles més tard (segle VIII) aquest mateix grup romanovisigòtic de la Narbonense i de la Tarraconense hauria contribuït decisivament en la creació de la Marca carolíngia de Gòtia, bressol dels comtats catalans medievals.

La investigació moderna ha desestimat totalment aquesta hipòtesi. Els investigadors actuals sostenen que el topònim Catalunya procediria del nom altmedieval Castelània (que significaria terra de castlans —els majorals dels castells— o terra de castells —terra de marca fronterera—); o bé que seria fruit de l’alteració sil·làbica del topònim nord-ibèric (conservat, popularment, durant les etapes romanes i visigòtiques) Lacetània o de Laietània (terra dels lacetans, a l’actual Catalunya central, o terra dels laietans, a l’actual pla de Barcelona, Vallés i Maresme). Segons aquesta darrera teoria, el topònim “La-ce-tà-ni-a” o “La-ie-tà-ni-a” hauria evolucionat a “Ca-te-là-ni-a” o “Ca-te-lò-ni-a).