Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, i en el marc del cop d’estat militar que conduiria a l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) es lliurava la segona i darrera jornada de la Batalla de Barcelona (19 i 20 de juliol de 1936), que va enfrontar, per una banda, els militars que s’havien rebel·lat contra la legitimitat republicana i, per l’altra, les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil) i les milícies dels partits i sindicats (CNT-FAI, PSUC, POUM, UGT, CADCI i Estat Català) que s’havien mobilitzat i armat per impedir el triomf dels sediciosos.
Durant aquella jornada es van produir tres fets que serien decisius per inclinar la balança a favor de les forces republicanes. El primer seria l’assalt i presa de la caserna de Sant Andreu. En aquell fet, els milicians anarquistes de la CNT-FAI i la Guàrdia d’Assalt van vèncer la resistència d’aquella caserna —formada per uns dos-cents militars i paramilitars— i van confiscar 30.000 armes llargues, que van ser ràpidament distribuïdes entre els milicians que combatien pels carrers de la ciutat. Aquell fet invertiria l’evolució del conflicte —fins llavors favorable als militars— i obligaria els rebels a iniciar la retirada cap a les casernes del Bruc i de Drassanes.
El segon fet important seria l’assalt i presa de les casernes del Bruc i de Drassanes, a mans, principalment, dels milicians de partits i sindicats. Avançada la jornada del 20 de juliol, aquestes casernes eren els darrers focus de resistència dels rebels i la seva caiguda avançava el resultat del final d’aquella batalla. Durant l’assalt a la caserna de Drassanes es va produir un fet insòlit que sempre ha estat cobert per un halo de misteri: Francisco Ascaso, que compartia el lideratge de les milícies anarquistes amb Buenaventura Durruti, va morir d’un tret al clatell, que la investigació moderna considera que difícilment podia procedir de l’interior de la caserna.
I el tercer fer important i que marcaria la fi de la Batalla de Barcelona, seria l’assalt i la presa de l’edifici de la Comandància de Marina, al Passeig de Colom, on s’hi havia refugiat el general Goded —que el dia abans havia volat des de Mallorca per dirigir la rebel·lió a Catalunya— i els comandaments militars que l’havien secundat. Goded i els seus col·laboradors van ser detinguts i reclosos al vaixell-presó “Uruguay”, ancorat al port de Barcelona i d’aquesta forma es donava per vençuda la rebel·lió. Barcelona seria l’única ciutat de la República que venceria la rebel·lió amb les armes.