Tal dia com avui de l’any 455, fa 1.567 anys, el general Avit, Magister Militum (comandant en cap de les legions romanes) era nomenat emperador de l’Imperi Romà d’Occident. A la mort de l’usurpador Petroni Màxim (que havia arribat al poder després d’assassinar els emperadors Valentinià III i Aeci) i que es va produir durant el saqueig de Roma a mans de l’exèrcit del rei vàndal Genseric; les oligarquies provincials de la Narbonense (actual Llenguadoc) i Tarraconense (actuals Catalunya, Aragó i meitat nord del País Valencià); van nomenar Avit, que mesos més després obtindria la confirmació del Senat romà.
Quan es van produir aquells esdeveniments, l’Imperi Romà d’Occident es trobava en plena descomposició; i tan sols vint anys més tard seria deposat el darrer emperador (Honori, 476). Però les oligarquies d’algunes províncies havien conservat el vincle amb l’Imperi romà, principalment per una qüestió d’ordre intern: l’estat romà s’aventurava com l’única garantia de protecció davant el problema de les rebel·lions d’esclaus. A les províncies Tarraconense i Narbonense, va ser especialment intens el fenomen Bagauda (exèrcits d’esclaus fugitius que van atacar i saquejar moltes “villae” i algunes ciutats mitjanes com Caesaraugusta o Ilerda).
Per aquest motiu, les oligarquies provincials de la Tarraconense i de la Narbonense van tenir cert ascendent sobre els afers polítics de Roma. Serien els territoris que han estat anomenats “les províncies més romanes de l’Imperi”. I això seria el que explicaria l’ascens d’Avit, un Magister Militum que havia actuat com a enllaç entre l’estat romà, les oligarquies provincials romanes i les elits militars visigòtiques (que s’havien ubicat al territori —cridades per l’Estat i per les oligarquies— per substituir les quasi desaparegudes legions). Avit va ostentar el poder fins que, dos anys més tard (457) va ser derrocat i rellevat pel general Majorià després d’un cop d’estat promogut pel Senat.