Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, a Madrid, un escamot armat del Partit Socialista Obrer Espanyol assassinava el diputat José Calvo Sotelo, fundador i líder del partit profeixista i monàrquic Renovación Española-Bloque Nacional. Segons la investigació historiogràfica (Gabriele Ranzato, de la Universitat de Roma), l’autor material d’aquell crim va ser el pistoler Luis Cuenca Estevas, que era un dels guardaespatlles personals del dirigent socialista Indalecio Prieto. Segons la mateixa investigació, els assassins formaven part de la brigada La Motorizada del cos de Guàrdies d’Assalt de la República. Segons Ranzato, Calvo Sotelo va ser detingut i assassinat per un escamot que viatjava a bord d’un camió d’aquesta brigada.

Tradicionalment, s’ha explicat que la mort de Calvo Sotelo va ser una venjança pels assassinats dels tinents de la Guàrdia d’Assalt Faraudo i Castillo, de reconeguda ideologia socialista. Però, en canvi, els fets posteriors demostren que hi havia molta gent i molt diversa amb un enorme interès a alimentar l’espiral de la violència. Calvo Sotelo era el líder d’un petit partit que només havia obtingut 12 diputats a les eleccions de febrer de 1936. Però, paradoxalment, Calvo Sotelo era un personatge profundament detestat pels dirigents dels partits de dreta (com la CEDA de Gil-Robles), dels altres moviments d’ultradreta (com la Falange) o de la cúpula de l’exèrcit espanyol, que veien la seva figura i el seu partit com a elements de dispersió de les forces.

Segons les memòries que, vint-i-dos anys més tard (1968), publicaria el dirigent socialista Indalecio Prieto des de l’exili de Mèxic —titulades Convulsiones de España—, el guàrdia civil Fernando Condés Romero, formador i cap de l’escamot que havia assassinat Calvo Sotelo, li va presentar la renúncia i li va suggerir que es volia suïcidar per evitar la detenció, el judici i la condemna. Segons aquestes memòries, Prieto —perfectament conscient que aquell assassinat era una gradació en l’escalada de violència i que seria el pretext per perpetrar un cop d’estat— li va dir: “Suicidarse sería una estupidez. Van a sobrarle ocasiones de sacrificar heroicamente su vida en la lucha que, de modo ineludible, comenzará pronto, dentro de días o dentro de horas”.