Tal dia com avui de l’any 1433, fa 590 anys, a les masmorres del castell de Xàtiva, moria Jaume d’Urgell i de Montferrat, besnet del rei Alfons IV, anomenat el Benigne; gendre del rei Pere III, anomenat el Cerimoniós; espòs d’Isabel d’Aragó, filla del rei Pere III; i cunyat dels reis Joan I, anomenat el Descurat, i Martí I, anomenat l’Humà. Després de la prematura mort de Martí el Jove, l'únic fill legítim supervivent de Martí I (1409) havia estat lloctinent de Catalunya (1409-1410), càrrec reservat als hereus al tron. I durant l’assemblea compromissària de Casp (1412), que havia d’elegir el successor del difunt rei Martí I, havia estat el candidat al tron de les classes nobiliàries feudals. En aquell moment, Jaume d’Urgell era l’home més ric de Catalunya.

El resultat de Casp li havia estat desfavorable i l’any següent (1413) va liderar una revolta contra el nou rei Ferran I, el primer Trastàmara al tron de Barcelona, que va acabar amb la seva derrota, reclusió i confiscació de tots els béns. Jaume va passar per diverses masmorres de Castella i la seva família (la seva esposa Isabel, les seves filles Elisabet, Elionor, Joana i Caterina, i el seu fill Felip) van ser reclosos al monestir de Sixena, en règim de clausura. Després de la mort de Felip (1422), d’Isabel, la mare (1424) i de Caterina (1424), el rei Alfons V va negociar matrimonis geogràficament molt allunyats per a les tres noies supervivents (per exemple, va intentar casar Joana amb Isaac I, negus d’Etiòpia).

El 1429, Elisabet, primogènita de Jaume, va ser casada amb Pere d’Avis, fill del rei Joan de Portugal, que entre 1438 i 1448 va ser regent del regne per la minoria d’edat del seu nebot, el futur rei Alfons V. Des del casament (1429), Elisabet i Pere van posar en marxa tota la maquinària diplomàtica portuguesa per aconseguir l’alliberament de Jaume d’Urgell i l’acolliment a Portugal. Però la cunyada d’Elisabet i Pere (Elionor de Trastàmara, esposa del rei Eduard I de Portugal i filla del difunt Ferran I de Catalunya-Aragó) va informar el seu germà, Alfons el Magnànim, qui, amb tota probabilitat, va enviar els seus germans Joan (futur Joan II de Catalunya-Aragó), Enric i Pere al castell de Xàtiva amb la missió d’assassinar l’últim Bel·lònida.