Tal dia com avui de l’any 1485, fa 538 anys, a la catedral de Saragossa, un grup de vuit persones apunyalaven mortalment Pedro Arbués, que nou mesos abans (gener, 1485) havia estat nomenat inquisidor general del Regne d’Aragó. Quan es va produir aquell assassinat, la monarquia hispànica estava desplegant la Inquisició als països de la corona catalanoaragonesa. El 1478 ja l’havia implantada a la corona castellanolleonesa. El 1482 la començaria a desplegar a l’Aragó, a Catalunya i al País Valencià; i el 1488 a les Mallorques. Inicialment, la cancelleria hispànica (que s’havia reservat el dret a nomenar els inquisidors generals) havia creat una autoritat inquisitorial en cada un dels estats. Però després de l’assassinat d’Arbués, reveladorament, crearia una única autoritat en la persona del castellà Tomás de Torquemada.

La implantació de la Inquisició als països de la corona catalanoaragonesa havia generat molts conflictes. Les institucions de govern pròpies d’aquests estats ho interpretaven com una intromissió que lesionava la seva independència i les classes mercantils jueves o judeoconverses ho veien com una amenaça a la seva pròpia existència. En aquell context de conflicte, les autoritats municipals de Terol s’havien negat a obrir les portes de la ciutat a Arbués i als seus inquisidors (1483), i Ferran el Catòlic havia fet entrar l’exèrcit de Castella en territori d’Aragó per intimidar les ciutats que podien voler secundar aquell desafiament. Després de l’incident de Terol, la tensió entre les institucions i les elits catalanoaragoneses, per una banda, i la monarquia hispànica, per l’altra, s’havia disparat fins a límits inèdits.

Arbués havia proclamat públicament que se sentia amenaçat i vestia una cota de malla sota el vestuari eclesiàstic. Però, segons la versió oficial, els seus assassins coneixien aquest detall i el van apunyalar al coll. Arbués moriria tres dies després (17/09/2023) i els seus assassins (segons la versió oficial, uns sicaris contractats per l’elit jueva de Saragossa) serien detinguts, torturats i executats. Seguidament, l’aparell policial i judicial hispànic desfermarien una brutal cacera contra les riques i potents comunitats jueva i judeoconversa aragoneses que provocaria la seva desaparició. L’assassinat d’Arbués, que alguns investigadors actuals consideren un crim de falsa bandera, precipitaria el desplegament de la Inquisició i provocaria, també, una sospitosa depuració d’alts càrrecs que, fins llavors, havien ostentat jueus i judeoconversos.