Tal dia com avui de l’any 1313, fa 713 anys, a la vila de Poissy, situada a la riba del riu Sena (llavors regne de França), els reis Sanç I de Mallorca i Jaume II de Catalunya-Aragó, signaven el Tractat de Poissy, que posava fi a les hostilitats entre els dominis. En virtut d’aquest tractat, el regne de Mallorca —que ostentava el domini nominal del país d’Aran des del repartiment de l’herència de Jaume I (1276)— va passar a poder de la Corona catalanoaragonesa. Tot i que durant els primers segles medievals (IX a X) Aran estaria vinculada al comtat de Ribagorça (872-1018) i després aquesta entitat derivaria cap al reialme navarroaragonès (1018), després de la recuperació de 1313, Jaume II va decidir que Aran passaria a formar part del Principat de Catalunya.

La signatura d’aquell tractat implicaria, també, la retirada de les tropes franceses, que el 1283, set anys després de la mort de Jaume I i de la partició dels seus regnes i aprofitant les dificultats de la corona mallorquina per defensar el territori, intervindrien en la guerra civil aranesa (que enfrontava les grans nissagues ramaderes del país) i amb la col·laboració d’un dels dos bàndols en conflicte —el del partit profrancès, liderat per Auger de Berbedà, baró feudal de Les— ocuparia el territori. Després de signatura del Tractat de Poissy, el rei francès Felip IV —que, poc abans, havia confiscat i exterminat els cavallers templers (1308)— ordenaria el senescal de Tolosa la retirada de les hosts franceses que havien controlat el territori durant trenta anys.

Poc després (22 de juliol de 1313) el rei Jaume II concediria als aranesos la Querimònia, la carta magna que permetria que es governessin de forma autònoma —quasi independent— i que posaria fi al conflicte civil aranès. El govern foral aranès seria efectiu fins que el 1827, el rei Ferran VII el va liquidar definitivament. El 1714, després de l’ocupació borbònica de Catalunya i, malgrat la filiació austriacista de la societat aranesa, el nou règim va conservar l’autogovern aranès. Però el 1827, durant el regnat de Ferran VII, el règim absolutista espanyol el va liquidar i el va convertir en una “alcaldia mayor”. I el 1982, la Generalitat de Catalunya va restablir el sistema constitucional aranès.