Tal dia com avui de l’any 711, fa 1.312 anys, en un paratge proper a la desembocadura del riu Guadalete (actualment Andalusia), s’iniciava una batalla que duraria dos dies i que va enfrontar l’exèrcit de la monarquia visigòtica, dirigit pel rei Roderic, contra les tropes àrabs, comandades pel general Tàriq; que, procedents del nord d’Àfrica, havien travessat l’estret de Gibraltar a finals del mes d’abril anterior. Aquella batalla, que es va saldar amb la desfeta més absoluta de l’exèrcit visigòtic, va marcar l’inici de la conquesta i dominació àrab de la península Ibèrica. Després de la batalla de Guadalete, les restes de l’exèrcit visigòtic es van dispersar i l’estat visigòtic va col·lapsar i es va desintegrar.
El desembarcament dels àrabs a l’extrem sud de la península Ibèrica sempre ha estat motiu de controvèrsia. La historiografia tradicional sempre ha sostingut que els àrabs havien arribat com a mercenaris per combatre a favor d’un dels bàndols de la guerra civil visigòtica. Des de feia dècades, la monarquia visigòtica vivia un enfrontament permanent entre les oligarquies de la part central (Toledo) i les del quadrant nord-oriental (Tarragona, Narbona). Segons la mateixa historiografia, les oligarquies de la Tarraconense i de la Narbonense haurien pactat amb Tàriq presentar batalla i a l’inici del combat abandonar el gruix l’exèrcit visigòtic, perquè els àrabs trinxessin la facció del rei Roderic.
Però les darreres investigacions posen en dubte aquesta versió tradicional. El 1995 diversos investigadors de la Facultat d’Història de la Universitat de Sevilla, van provar que, abans del desembarcament de Tàriq, l’islam ja havia progressat, clandestinament, entre les classes més humils de la societat hispanovisigòtica, especialment en les zones més poblades de la Península: les valls dels rius Guadalquivir, Segura, Túria i Ebre. Aquesta massa de població que havia vist en l’islam un sistema confessional, social i polític alliberador, clarament contraposat al paper oligàrquic i repressiu que exercia l’Església catòlica sobre la societat de l’època, explicaria la veritable raó de la presència militar àrab al sud peninsular.