Tal dia com avui de l’any 1838, fa 185 anys, durant l’etapa de regència de Maria Cristina de Borbó (vídua de Ferran VII) i en el decurs de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el Consell de Ministres del govern liberal espanyol del president Bernardino Fernández de Velasco aprovava una llei que imposava el castellà a tots els àmbits de l’escola. Aquella llei seria anomenada Reglamento Vallgornera, perquè havia estat presentada per Albert Felip de Baldrich i de Veciana (Valls, 1786 – Madrid, 1864), marquès de Vallgornera, coronel d’infanteria de l’exèrcit espanyol i ministre de Governació. Vallgornera era membre d’una família de tradició borbònica que es remuntava a l’època de la guerra de Successió (1701-1715).

Les successives lleis dictades pel règim borbònic durant el segle XVIII contra les llengües no castellanes no havien assolit l’objectiu que perseguien. A principis del segle XIX, només una minoria elitista de la societat catalana tenia coneixements de castellà. Fins i tot, algunes famílies de l’alta burgesia industrial de Barcelona l’havien adquirit com a llengua familiar. No passava, però, el mateix amb la immensa majoria de la societat; en bona part perquè a l’escola primària el castellà només era la llengua dels llibres. Els professors i els alumnes interactuaven en català tant a l’aula com al pati, i aquesta situació havia arribat a orelles del poder polític mitjançant els inspectors del Ministerio de Instrucción Pública.

Passats 125 anys de l’ocupació borbònica de Catalunya (1714) i de la posterior redacció del Decret de Nova Planta (1717), que —entre altres coses— prohibia i perseguia l’ús públic de totes les llengües no castellanes, el català continuava sent un sistema lingüístic viu i majoritari entre la societat catalana. Però, per una altra banda, els liberals (que s’inspiraven en el model jacobí francès) pretenien liquidar la diversitat lingüística i cultural de l’estat espanyol i uniformitzar la societat espanyola en nom d'una idea de “pàtria espanyola” totalment inèdita. Pocs dies després de la promulgació del Reglamento Vallgornera, el mateix Consell de Ministres aprovaria la llei que prohibia la retolació en català de les làpides dels cementiris.