Tal dia com avui de l’any 1837, fa 186 anys, a València, cap i casal, apareixia El Mole, el primer mitjà de premsa escrita en valencià. El Mole havia estat fundat per l’advocat i periodista d’ideologia liberal Josep Maria Bonilla Martínez (València, 1808 – 1880) en el decurs de la I Guerra Carlina (1833-1840); i quasi immediatament es va convertir en un fenomen editorial. Per la seva postura crítica amb els liberals moderats, que advocaven per una solució intermèdia en el conflicte carlí, va patir la persecució del règim liberal de Madrid, que va obligar els propietaris de la publicació a clausurar-la temporalment (agost, 1837). Però durant la seva segona etapa (novembre, 1840 – novembre, 1841) va assolir la xifra de 3.000 subscriptors.

Quan va aparèixer El Mole, l’ús públic de la llengua catalanovalenciana estava prohibit —des que el règim borbònic havia arrasat l’estat foral al País Valencià (1707), a Catalunya (1714) i a Mallorca (1715). Però Bonilla va saber aprofitar l’escenari de conflicte del moment: els carlins catalans i valencians advocaven per la restauració del règim foral anterior a 1714 i pel restabliment de l'oficialitat de la llengua catalana; i els governs constitucionals, profundament jacobins però totalment superats pels esdeveniments, van tolerar l’existència de publicacions com El Mole, amb el propòsit d’atraure les societats catalana i valenciana a la causa isabelina. No obstant això, seria objecte d’un estricte control i víctima de dures mesures sancionadores.

El Mole va ser una publicació que va alternar el tractament seriós de la notícia amb la sàtira dels temes i dels personatges d’actualitat. Es va publicar en l’ortografia prefabriana, i va sembrar una de les llavors que germinarien amb la Renaixença cultural valenciana. Inspirats pel romanticisme de l’època, que sublimava el patrimoni folklòric, els editors van il·lustrar la portada amb la representació d’un llaurador de l’Horta valenciana abillat amb el vestuari tradicional: el barret, l’armilla, la faixa, els camalets (uns pantalons fins al genoll) i les espardenyes. I els principals col·laboradors del periòdic van adquirir pseudònims característics del món rural valencià. Pasqual Pérez i Rodríguez era Pataca Grossa, i Josep Bernat i Baldoví era Sento Formal o Garrofa.