Tal dia com avui de l’any 1880, fa 142 anys, a Barcelona; apareixia el primer número de la revista La Il·lustració Catalana; que era la primera publicació gràfica escrita en català. La Il·lustració Catalana va ser creada per l’editor Carles Sanpons i Carbó; i la primera redacció va estar situada al carrer de la Unió, 28 (al barri del Raval). Es presentava com un “Periodich Desenal, Artístich, Literari i Científich”,  que sortia els dies 10, 20 i 30 de cada mes; i la seva subscripció costava 6 rals al mes, 18 al trimestre, 32 al semestre i 60 a l’any. Es va redactar en gramàtica prefabriana; i es va postular com la principal competència de La Ilustración Española y Americana (fundada el 1870 a Madrid), a la qual desplaçaria en les preferències dels catalans.

La Il·lustració Catalana ràpidament es va convertir en un dels mitjans de premsa més llegits de Catalunya. Segons Lluís Bertran i Pijoan —un dels periodistes més prestigiosos de l’època—, “La Il·lustració Catalana va ser una fita del procés de reconstrucció nacional de Catalunya”. Durant aquella primera etapa, dirigida per Sanpons, La Il·lustració va comptar amb la col·laboració dels escriptors més prestigiosos del moment: Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Narcís Oller; Jacint Verdaguer; o l’escriptor provençal creador del moviment Felibrige (la renaixença cultural occitana) Frederic Mistral. Durant la segona etapa, dirigida per Francesc Matheu i Fornells, va comptar amb la col·laboració, també i entre altres de Joan Maragall i Josep Carner.

Segons el mateix Bertran i Pijoan (1930) “La Ilustració Catalana manifestà sempre un ardent catalanisme amb el desig de fer només catalanisme. La Ilustració Catalana (...), va fugir de polèmiques polítiques i filosòfiques que reconeix que són profitoses quan es podien sostenir en el terreny dels principis, però que molt sovint eren origen de divisions de transcendència deplorable”. I afegia “En un país per fer, per reconstruir, per vertebrar, el compromís polític de la premsa en l'empresa catalanista és una constant en tot el pensament periodístic català”. La Il·lustració Catalana va ser present a la vida cultural catalana durant 37 anys. El desembre de 1917, a causa de la crisi econòmica provocada per la I Guerra Mundial, va desaparèixer després de publicar 759 números.