Tal dia com avui de l’any 1892, fa 131 anys, al Vendrell (Baix Penedès), naixia Andreu Nin i Pérez, que seria un dels polítics més destacats de la Catalunya de principis del segle XX. Nin va estudiar Magisteri, però tan sols va exercir la docència durant tres anys (1911-1914). La major part de la seva vida la va dedicar al periodisme i a l’activitat política. Va escriure a Poble català, òrgan del Centre Nacionalista Republicà; a la Revista Pedagògica, de l’Institut d’Estudis Catalans, i a La justícia social i a La barricada, publicacions de la Federació Catalana del PSOE i del Bloc Republicà Autonomista, respectivament.

Durant aquella primera etapa, va militar en diverses formacions polítiques. Va passar per la Unió Federal Nacionalista Republicana (liderada per Josep Maria Vallès i integrada per personalitats com Francesc Layret o Pompeu Fabra), per la Federació Catalana del PSOE i pel sindicat anarquista CNT. Precisament, com a representant d’aquest sindicat, va aconseguir que els anarquistes s’integressin en la Internacional Sindical Roja. Durant aquella etapa va viure a Moscou, va mantenir contactes amb els dos líders soviètics enfrontats: Stalin i Trotski, i va ser l’amfitrió de Macià, quan el futur president recaptava suports per la independència de Catalunya.

Després de la proclamació de la II República (1931) es va establir definitivament a Catalunya i el 1935 —durant el Bienni Negre, el govern del tripartit involucionista— va aconseguir la unificació dels partits Esquerra Comunista i Bloc Obrer i Camperol, que serien l’embrió del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), formació política d’ideologia trotskista que estava implantada, bàsicament, a Catalunya i al País Valencià. El POUM, pel seu posicionament, s’enfrontaria al PSUC, de tendència estalinista i que, des dels fets de maig de 1937 (la guerra urbana d’ERC-PSUC contra la CNT-POUM), tenia una gran influència en la política de la Generalitat.

El 16 de juny de 1937 va ser segrestat davant de la seu del POUM, a la Rambla de Barcelona, per uns desconeguts. Fins passats sis dies (22 de juny de 1937), el govern de la Generalitat, format per ERC-PSUC, i la premsa no ho van fer públic. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat des de València a la presó d’Alcalá de Henares (Madrid). Allí, sense registrar-ne l'entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona i enllaç de l’NKVD (el servei secret soviètic) amb el Ministeri de l'Interior de la República, el general Aleksadr Orlov, en l’Operació Nikolai.