Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, a Barcelona, un escamot paramilitar format per milicians lleials al govern de la República afusellava el general Manuel Goded Llopis, líder del cop d’estat fracassat del 19 de juliol de 1936 a Barcelona. Goded havia estat detingut, acusat i jutjat pel delicte de conspiració militar i condemnat a mort per un consell de guerra de la República. Durant el període de detenció i judici (19 de juliol a 11 d’agost) va estar reclòs al vaixell-presó Uruguay, amarrat al port de Barcelona. I la sentència es va executar al fossar del castell de Montjuïc.

Des de la proclamació de la República (1931), Goded havia estat implicat en diversos intents de cop d’estat i havia format part de grupuscles que conspiraven contra el legítim règim republicà. El juny de 1932, havia tingut un paper protagonista en els incidents de Carabanchel (la concentració de tres regiments d’infanteria sense el coneixement del ministre de Guerra i la difusió de proclames contra la República i contra l'Estatut de Catalunya). Havia estat cessat, però encara, l’agost de 1932, havia participat en la Sanjurjada (el primer cop d’estat contra la República, que va fracassar perquè la majoria d’oficials de l’exèrcit no el van secundar).

No obstant això, després del triomf electoral de la dreta i la formació d’un govern tripartit involucionista, havia estat rehabilitat i nomenat capità general de les Illes Balears. El 19 de juliol, Llano de la Encomienda, capità general de Catalunya, no havia secundat el cop d’estat militar iniciat dos dies abans a les guarnicions del Rif, i Goded va volar de Mallorca a Barcelona amb una esquadrilla d’hidroavions amb l’objectiu d’arrestar Llano i dirigir el cop d’estat a Catalunya. Va aconseguir la primera part del seu pla, però va fracassar en la segona. Acabaria acorralat a l’edifici de Capitania General i rendint-se a les milícies republicanes que combatien el cop d’estat.

Durant les hores que va dirigir el cop d’estat, els militars que havien sortit als carrers de Barcelona van disparar indiscriminadament, tant contra els milicians que defensaven la legalitat republicana com contra la població civil desarmada, causant dotzenes de morts i de ferits. A última hora del dia, acorralat a la Capitania General, es va rendir i va ser conduït en presència del president Companys, que el va obligar a acceptar el fracàs de la seva acció i a llegir un comunicat per ràdio que deia: “La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero; si queréis evitar que continúe el derramamiento de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo”.