Tal dia com avui de l’any 1896, fa 122 anys, a Manila (Filipines), el general Camilo García de Polavieja y del Castillo-Negrete, governador espanyol de les Filipines i conegut amb el sobrenom del General cristià per la seva religiositat, ordenava l’execució del doctor José Rizal Mercado, metge oftalmòleg de 35 anys i principal figura intel·lectual dels moviments nacionalistes filipins. Rizal va ser detingut per l’aparell militar espanyol a Barcelona. Poc després, va ser traslladat a Manila i les autoritats militars espanyoles el van sotmetre a un consell de guerra acusat dels càrrecs de rebel·lió, sedició i conspiració. La condemna va ser a morir afusellat d’esquena a l’escamot (tal com s’executava els considerats traïdors).
Els generals Despujol i García de Polavieja / Viquipèdia
El doctor Rizal havia nascut a Calambà, una petita ciutat a 50 quilòmetres al sud de Manila, l’any 1861, en una família de propietaris agraris acomodats de procedència malaia, xinesa i espanyola. Va iniciar els estudis a Manila i es va doctorar a Madrid. Entremig, però, va fer la seva primera estada a Barcelona (1882) per formar-se políticament. A la capital catalana va conèixer el que havia estat segon president de la Primera República espanyola (1873), el federalista Pi i Margall, i va entrar en contacte amb diversos grups intel·lectuals i polítics d’ideologia republicana, federalista i catalanista. Durant aquella etapa, Rizal es va allotjar sobretot a la Fonda España, al carrer de Sant Pau, al districte barceloní del Raval.
Les fonts documentals afirmen que Rizal mai va ser independentista. Influït pel catalanisme federalista de l’època, el seu projecte polític passava per superar l’estatus colonial filipí per guanyar la categoria de regió autònoma amb els mateixos drets que qualsevol territori de la metròpoli. Pensava que, abans de plantejar la independència, calia formar políticament el poble filipí. Quan va tornar a les Filipines (1892) va criticar la societat secreta independentista Katipunan i va crear la formació política federalista Liga Filipina que, tot seguit, va ser il·legalitzada pel governador colonial espanyol, el general d’origen català Eulogi Despujol i Dusay.
Pòster de la guerra hispano-nord-americana (1898) / Biblioteca del Congrés dels Estats Units
Segons algunes fonts, les males relacions entre Rizal i Despujol tenien l’origen en l’etapa en què el filipí va ser a Barcelona. Deu anys després es retrobaven a Manila i Despujol no tan sols il·legalitzava el partit de Rizal, sinó que el deportava a l’illa de Mindanao. En el desterrament, Rizal va fundar diverses escoles, però va ser víctima d’una campanya de linxament ordida per l’administració colonial. Finalment, per netejar el seu nom, va decidir allistar-se voluntàriament com a capità metge de l’exèrcit espanyol a la guerra de Cuba (1895-1898). Camí de l’Havana, va tornar a passar per Barcelona (1896) i, segons aquestes mateixes fonts, es va retrobar amb Despujol, llavors capità general de Catalunya, que en va manar la detenció i el trasllat a Manila, on acabaria essent afusellat.
Imatge principal: José Rizal / Viquipèdia