Tal dia com avui de l’any 1939, fa 85 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un escamot militar de l’exèrcit rebel franquista afusellava Carme Claramunt i Barot, la primera dona que seria executada al sinistre Camp de la Bota. Durant l’ocupació i la primera dècada de la postguerra, el règim nacionalcatòlic franquista va executar 1.734 presoners polítics republicans al Camp de la Bota. Oficialment, Carme Claramunt va ser detinguda, acusada i condemnada a mort per la seva afiliació al partit independentista Estat Català.

Però les veritables causes que van portar Carme Claramunt al cadafal de la mort serien les mateixes que les de milers de persones que van ser delatades a les autoritats del nou règim per parents o veïns que aspiraven a dirimir els conflictes domèstics que els enfrontaven aprofitant el clima de repressió imposat pels ocupants. Segons la investigació historiogràfica, Carme Claramunt, resident al carrer del Mar de Badalona, va ser delatada per una veïna anomenada Maria Sallent, que havia perdut dos fills durant la guerra (assassinats per elements pretesament revolucionaris).

Segons la mateixa investigació, poc abans de l’ocupació franquista de Badalona, Carme Claramunt havia rebut la cessió de la botiga on havia treballat durant els darrers anys, i que havia estat propietat de la seva tieta Angèlica Picas. La veïna en qüestió, Maria Sallent, s’havia autoconvençut que tant Carme Claramunt com Angèlica Ribas estaven en deute amb ella; malgrat que no eren anarquistes, sinó independentistes, i no havien tingut cap relació amb l’assassinat dels seus fills. I que aquest deute se saldaria amb la cessió a favor seu de la botiga de l’Angèlica Ribas.

Poc després de l’ocupació franquista de Badalona (27 de gener de 1939), Maria Sallent va delatar Carme Claramunt i Angèlica Ribas, que van ser detingudes per elements falangistes forasters que havien arribat amb els ocupants. Ambdues van ser recloses a la presó de dones de les Corts de Barcelona el 8 de març de 1939; però Carme, concretament, va ser catalogada com una “mujer muy peligrosa y nefasta para el Glorioso Alzamiento Nacional”. El 27 de març va ser condemnada a mort per un consell de guerra militar.

En la darrera carta que va escriure, adreçada a la seva tieta Angèlica i que li van obligar a redactar en castellà, va dir: “Tú ya sabes que no morimos nada más dejamos la tierra”. Carme Claramunt, nascuda a Roda de Berà (Tarragonès) el 1897, en el moment en què va ser assassinada tenia 41 anys i el record recent d’una època d’il·lusió en la justícia social i d’esperança en la plenitud nacional de Catalunya. Una etapa que va ser brutalment estroncada per un cop d’estat i una guerra civil que només a Catalunya va costar 60.000 empresonats, 90.000 morts i 300.000 exiliats.