Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, a Martorell (Baix Llobregat) i en el marc de les primeres setmanes posterior a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un escamot de les Patrulles de Control de la CNT-FAI assassinava l’empresari, polític i prohom social i cultural Jaume Ninet i Vallhonrat. Les Patrulles de Control de la CNT-FAI eren dirigides per un sinistre personatge anomenat Manuel Escorza del Val i estaven formades, majoritàriament, per delinqüents comuns. Havien estat convertides en la policia de facto del país després del cop d’estat anarquista del 20 de juliol de 1936, perpetrat després que les forces lleials a la Generalitat haguessin derrotat amb les armes el cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936.
Jaume Ninet (Sabadell, 1893) era el propietari de l’empresa sabadellenca La Constructora Mecànica Ninet & Co. Però, sobretot, era conegut per la seva participació en el teixit associatiu empresarial i social. Havia presidit l’Agrupació de Metal·lúrgics i havia estat directiu de la Mútua Sabadellenca d’Accidents (1921-1935). Havia intercedit en la defensa de dos treballadors de Sabadell injustament acusats de l’assassinat de l’empresari Theodor Jenny (1920). Havia destapat l’escàndol de l’Agència Custo, que emetia falsos expedients d’inutilitat —abonant prèviament 1.500 pessetes de l’època— als qui volien evitar ser reclutats per a la Guerra d’Àfrica (1921). I havia estat el gran promotor del camp d’aviació de Sabadell (1931).
Jaume Ninet, republicà i catalanista, va ser qui va liderar la Coalició d’Esquerres Republicanes de Sabadell a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. I el 14 d’abril, quan es va tenir constància que havien guanyat, va proclamar la República catalana des del balcó de l’Ajuntament de Sabadell. Tot i això, el seu partit va col·locar a l’alcaldia Salvador Ribé Garcia. Poc després, seria nomenat governador civil de Terol (1931) i, anys després, quan va ser assassinat, havia estat nomenat delegat de la Generalitat al Sindicat Vitícola de Martorell. Ninet formaria part de l’extens grup de persones d’ideologia republicana, liberal, catalanista —federalista o independentista— que van ser brutalment massacrats pel lumpen anarquista.