Tal dia com avui de l’any 1949, fa 75 anys, l’avió Fiat G-212, matrícula 70-ADJ, de la companyia aèria pública italiana Alitalia, s’estavellava contra el mur del terraplè posterior del turó de la  Basílica de Superga, situat a vuit quilòmetres a l’est de Torí (Piemont, Itàlia). Aquell avió transportava la plantilla, al complet, del primer equip del Torino Futbol Club, en aquell moment considerat el millor equip del món. Per aquest motiu se l’anomenava “Grande Torino”. L’avió es va estavellar 20 quilòmetres al sud-est de l’aeroport, quan ja havia iniciat les maniobres d’aterratge, i hi van morir les 31 persones a bord de l’aparell: els cinc membres de la tripulació, tres periodistes esportius, i cinc directius i divuit jugadors de l’equip de futbol.

Aquell accident va tenir un gran impacte arreu, no tan sols en la societat italiana, sinó en la de tots els països europeus i americans, on el futbol ja era el principal espectacle de masses. L’equip que va morir a l’accident de Superga havia guanyat, consecutivament,  els tres últims scudettos (campionats italians de lliga del 1946, 1947 i 1948). En el moment de l’accident, el Torino era el líder del campionat, però a partir d’aquella tragèdia només podria presentar el seu equip juvenil. La resta d’equips que s’hi havien d’enfrontar —per a completar el calendari d’aquell campionat— només presentarien, també, els seus equips juvenils. D’aquesta manera, les víctimes de Superga van esdevenir campions pòstums d’Itàlia de l’scudetto del 1949 (juny del 1949).

Quan es va produir aquella tragèdia, encara no existien els campionats continentals de futbol. Però els equips més llorejats dels seus respectius campionats participaven en partits amistosos d’exhibició, a través dels quals la premsa esportiva establia un rànquing oficiós. Quan es va produir l’accident, el “Grande Torino” venia de jugar un partit d’exhibició contra el Benfica S.C. de Lisboa, considerat un dels millors equips europeus del moment. La plantilla que va morir en aquell tràgic accident estava formada per: Bacigalupo, els germans Ballarin, Bongiomi, Castigliano, Fadini, Gabetto, Grava, Grezar, Loik, Maroso, Martelli, Mazzola (capità i líder indiscutible), Menti, Operto, Ossola, Rigamonti i Schubert.