Tal dia com avui de l’any 1301, al Parlament del comtat de Lincoln (al nord d’Anglaterra), el rei Eduard I creava el títol de príncep de Gal·les per a designar l’hereu al tron anglès. Eduard I, anomenat popularment Cames Llargues, era fill d’Enric I i d’Elionor de Provença, de la branca provençal del Casal de Barcelona i la reina que havia introduït la senyera quadribarrada a l’armorial d’Anglaterra. Eduard I era rebesnet —per banda materna— del rei Alfons-Ramon de Catalunya-Aragó, anomenat el Cast i net de cinquena generació de Ramon Berenguer III, el primer sobirà català que havia estat identificat com a “príncep dels catalans”.
No obstant això, el príncep o home principal —el càrrec que identificaria Ramon Berenguer III i, posteriorment, el seu fill Ramon Berenguer IV com a cap polític i militar dels aragonesos per la cessió de la autoritas i la potestas que li va lliurar el seu sogre Ramir II— era una figura política d’arrel romana que s’utilitzava per a nomenar un sobirà que reunia i coordinava els petits barons feudals d’un territori (des de reietons fins a vescomtes). En el cas dels comtats catalans, el príncep era el comte de Barcelona. I, en el cas de Gal·les —fins a l’ocupació anglesa (1282)—, era el cap polític i militar dels reietons que governaven les diferents regions del país.
El primer príncep o home principal de Gal·les havia estat Owain Gwynedd (1137-1170) i el darrer, Llywelyn Ein Llyw Olaf, assassinat per soldats anglesos (1246-1282) durant la guerra d’ocupació anglesa (1277-1284). Anys més tard (1301), el rei Eduard I, aprofitant que el seu primogènit —el futur Eduard II— havia nascut a Gal·les (1284) mentre ell dirigia sobre el terreny les maniobres de repressió i extermini de la resistència gal·lesa posteriors a l’ocupació, usurparia el càrrec i el vincularia, com un títol honorífic, a la casa reial anglesa amb el claríssim propòsit de desposseir els gal·lesos d’un dels seus principals referents d’identitat.
Amb la designació d’Eduard com el primer príncep de Gal·les de la família reial anglesa, s’iniciava un procés de desnaturalització del terme. A poc a poc, les cases reials europees passarien a utilitzar el càrrec príncep com un títol honorífic destinat a designar l’hereu al tron. A França, l’hereu va continuar sent designat delfí, però els Trastàmara castellans quan van assolir el tron de Toledo (1367), imitant la casa reial anglesa, van crear el títol de príncep d’Astúries per a designar l’hereu reial (1388). I farien el mateix quan van assolir el tron de Barcelona (1412), creant el títol de príncep de Girona (1416).