Tal dia com avui de l’any 1976, fa 50 anys, a Vitòria-Gasteiz (País Basc), i en el context dels mesos immediatament posteriors a la mort del dictador Franco, una brigada de la Policia Armada espanyola —popularment i despectivament “els grisos”— disparava contra un grup de treballadors assemblearis —reunits en una església— i provocava la mort de quatre persones (i una més que, a causa de les ferides de bala, moriria passats uns dies) i ferides de diversa consideració (des de molt greus fins a lleus) a un centenar de persones.

Des de principis d’aquell any (1976), els treballadors havien decretat diverses vagues sectorials que havien portat el teixit industrial de la ciutat a una situació pràcticament d’aturada general. Es calcula que hi podia haver uns 20.000 treballadors en vaga en una ciutat que, en aquell moment, censava uns 140.000 habitants. El dia dels fets, un nombrós grup de treballadors —principalment del sector del metall— es va reunir al temple parroquial de Sant Francesc d’Assís, al barri obrer de Zaramaga, per a celebrar una assemblea.

Quan el governador civil Rafael Landín Carrasco va tenir coneixement d’aquella concentració, hi va enviar una brigada de la Policia Armada, disposada a assaltar el temple parroquial. La mediació del rector parroquial ho va evitar en un primer moment, però, finalment, una part de la brigada dels “grisos” va assaltar el temple i, quan va ser a l’interior del temple, va llençar gasos lacrimògens contra els assemblearis. Segons les fonts i els testimonis, es van produir escenes de caos i de pànic que van produir diversos ferits.

Fonts i testimonis relaten que un petit grup d’assemblearis van escapar d’aquell escenari caòtic i van sortir a l’exterior a través de la porta principal del temple, on els esperava la resta de la brigada policial, que els va metrallar. Van morir —a l’acte— José Castillo (32 anys), Pedro María Martínez Ocio (27 anys), Romualdo Barroso Chaparro (19 anys) i Francisco Aznar Clemente (17 anys). Bienvenido Pereda (30 anys) seria greument ferit i lluitaria contra la mort fins que, passades vuit setmanes, acabaria morint.

Dos dies després (5 de març), es van convocar manifestacions de protesta en diverses ciutats de l’Estat espanyol. A Tarragona, una manifestació que discorria per la Rambla va ser durament reprimida. Un petit grup de tres manifestants es va escapar pel carrer Unió —perpendicular a la Rambla— i, a través d’una escala de veïns, es van refugiar a una teulada. Els escopeters dels “grisos” van iniciar una cacera contra aquest petit grup i els van disparar fins que van fer caure al carrer —des d’una alçada de cinc pisos— el jove Joan Gabriel Rodrigo (19 anys), que moriria a l’acte.

Quan va passar això, el ministre de Governació era Manuel Fraga Iribarne, que més endavant fundaria el partit Aliança Popular i seria president de la Xunta de Galícia. El director general de Seguretat era José Antonio Zarzalejos Altares, més endavant governador civil de Biscaia i que dimitiria quan va ser legalitzada la ikurriña. I el cap dels serveis secrets espanyols al País Basc era Ángel Ugarte, considerat la primera autoritat espanyola que negociaria amb ETA. Passats els anys, tots tres moririen sense que mai la justícia espanyola els hagués exigit responsabilitats per aquella massacre.