Tal dia com avui de l’any 1976, fa 50 anys, a Buenos Aires, les forces armades argentines —comandades pels generals Jorge Rafael Videla (Exèrcit de Terra) i Orlando Ramón Agosti (Exèrcit de l’Aire) i l’almirall Emilio Eduardo Massera (Armada Naval)— perpetraven un cop d’estat contra el legítim règim democràtic dirigit per María Estela Martínez de Perón, vicepresidenta del país i presidenta en funcions des de la mort de l’anterior mandatari, el seu marit, Juan Domingo Perón. María Estela Martínez, com a vicepresidenta, tenia l’encàrrec de dirigir el país fins a esgotar la legislatura i fins a la convocatòria d’eleccions; com passava i passa als Estats Units quan el president mor en l’exercici del seu càrrec.

El cop d’estat de Videla es va produir en un context de crisi social, política i econòmica molt profund. A finals de la dècada anterior (1968), s’havia creat una guerrilla marxista —anomenada Montoneros— que a partir dels campaments situats al peu de la serralada dels Andes (província de Tucumán) s’havia desplegat pels centres urbans del centre i de l’est del país amb l’objectiu posat a transportar el país cap a un règim comunista. Durant els mesos immediatament anteriors al cop d’estat, l’exèrcit argentí havia posat en marxa l’anomenat Operatiu Independència, que consistia a desplegar les tropes per la selva de Tucumán i exterminar físicament els guerrillers. Aquella operació seria el preludi del cop d’estat.

A la 1 de la matinada del dia 24, els militars colpistes van segrestar la presidenta en funcions María Estela Martínez i la van conduir i recloure a la residència de governament El Messidor, a la riba del llac Nahuel Huapi, al cim dels Andes i a 1.600 quilòmetres de Buenos Aires. Cap a les 3 de la matinada, l’exèrcit va ocupar totes les estacions de televisió i ràdio de les principals ciutats del país. I, durant la resta del dia, es va establir un patrullatge militar en tots els centres urbans de l’Argentina que tindria com a resultat la detenció i l'aïllament de milers de treballadors, sindicalistes, estudiants, periodistes, professors, advocats i polítics, que seria l’inici d’una macabra operació que, en el decurs del temps, tindria com a resultat 50.000 desapareguts.