Tal dia com avui de l’any 1981, fa 45 anys, a les 18:20 hores, a Madrid, un grup de 288 efectius de la Guàrdia Civil comandats pel tinent coronel Antonio Tejero Molina assaltaven i segrestaven el Congrés dels Diputats, la cambra representativa de la sobirania popular. En aquell moment, a la cambra es debatia la investidura del candidat a presidir el govern Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo (Unió de Centre Democràtic), que havia estat presentat per a rellevar el seu company de bancada Adolfo Suárez, que havia dimitit unes setmanes abans (29 de gener de 1981). Durant aquelles sessions es va especular amb la possibilitat que l’oposició —en bloc— donés suport a Felipe González, candidat del Partit Socialista Obrer Espanyol —PSOE—, i es produís un canvi de govern sense necessitat de celebrar eleccions.

El tinent coronel Tejero Molina i els 288 guàrdies civils a les seves ordres —arribats al Congrés amb autocars de la Benemérita— van assaltar l’accés principal de l’edifici, van desarmar el cos de seguretat de la cambra, format per un comissari i quatre policies de Cos Nacional de Policia, i van irrompre a l’interior de l’hemicicle brandant les seves armes. Tejero Molina va ocupar el faristol, va disparar tres trets a l’aire i va cridar: "¡Quieto todo el mundo!". Mentre que alguns diputats es van ocultar entremig de les butaques, el vicepresident Gutiérrez Mellado —general de l’exèrcit— i el president en funcions del govern espanyol, Adolfo Suárez, es van encarar amb els guàrdies civils que eren al peu del faristol, moment durant el qual Tejero Molina, que observava l’escena amb atenció, va cridar de nou: "¡Se sienten, coño!".

Mentrestant, a l’exterior, el coronel de l’exèrcit espanyol José Ignacio San Martín López i un destacament de la Divisió Cuirassada Brunete assaltaven els estudis de Televisió Espanyola i de diverses emissores de ràdio de Madrid. I, poc després, el general Jaime Milans del Bosch —capità general de la III Regió Militar— ordenava que tots els carros de combat destacats als quarters de València ocupessin els carrers de la ciutat. La situació general va ser molt confusa, fins que a les 22:10 hores, Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, es va dirigir a la ciutadania catalana i els va cridar a la calma. El president Pujol va ser la primera autoritat política de l’Estat espanyol que va llançar un missatge tranquil·litzador. Molt abans, fins i tot, que el rei Joan Carles I, que no apareixeria fins passada la mitjanit.