Tal dia com avui de l’any 1626, fa 400 anys, a Highgate (una zona rural situada a uns deu quilòmetres al nord de Londres), moria el filòsof, orador, advocat, escriptor i polític Francis Bacon, considerat el pare de l’empirisme filosòfic i científic, el corrent que sosté que l'única font de coneixement és l’experiència sensible, la percepció i l’observació, i nega l’existència d’idees innates.
L’empirisme filosòfic que va formular Bacon es basaria en tres principis: la tabula rasa, que defensava que la ment humana neix buida i adquireix els coneixements a través de l’experiència; el principi de la còpia, que sosté que tota idea autèntica prové d'una impressió sensible prèvia, i la critica al racionalisme, que rebutja les idees que no tenen un origen empíric.
Aquest mateix corrent, l’empirisme, en el camp científic, també es basaria en tres principis: el fonament de la ciència, sorgit a conseqüència de la Revolució Científica; l’observació i experimentació, que defensa que el coneixement s’obté mitjançant el mètode inductiu, és a dir, recollint dades concretes per a formular lleis generals, i la verificació, que sosté que les afirmacions científiques han de ser verificables a través de l’experiència.
L’empirisme filosòfic i científic que va formular, per primer cop, Francis Bacon va obrir el món —definitivament— cap a una era moderna, que transportava la societat occidental d’un estadi tradicional, dominat pel pensament espiritual, cap a un estadi nou, governat pel pensament científic. Francis Bacon, fidel a la ideologia del moviment que havia creat, trobaria la mort mentre experimentava la capacitat del fred per a mantenir els aliments: va contraure una pneumònia que resultaria mortal mentre enterrava a la neu un pollastre acabat de sacrificar.