Tal dia com avui de l’any 1986, fa 40 anys, al port de Barcelona i en el context de l’anomenada guerra llampec de Líbia (abril, 1986), un grup d’activistes de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes —popularment la Crida— empastifava amb pintura de color rosa les quadernes de babord del casc de la fragata Capodanno de la VI Flota dels Estats Units, que estava atracada al port de la capital catalana a l’espera d’entrar en combat.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 08/04/1896), sis activistes de la Crida es van situar, sense cap mena d’oposició, al caire del moll on estava atracat aquest vaixell i, mentre dos membres del grup parlamentaven amb el capità de la fragata i li exposaven la disconformitat de la seva organització a l’ús dels ports catalans per a finalitats militars, uns altres quatre activistes pintaven la paraula Fora amb color rosa al casc de babord i esquitxaven tot el que podien amb les brotxes.
Tan sols dos dies abans (5 d’abril), uns agents dels serveis d’intel·ligència libis havien detonat una bomba a la discoteca La Belle, de Berlín Occidental i freqüentada per militars nord-americans destinats a aquella capital. Aquella acció de terrorisme d’estat havia causat la mort de dos militars nord-americans i d’una cambrera turca i ferides de diversa consideració —algunes de molt greus— a 79 militars nord-americans i a 150 ciutadans alemanys.
El govern nord-americà, en aquell moment presidit per Ronald Reagan (Partit Republicà), ho va considerar un casus belli i va ordenar l’atac a Líbia, que es produiria vuit dies després de l’acció antimilitarista de la Crida. Aquell atac es va projectar en forma de bombardeig amb objectius selectius, un dels quals seria la haima ('la tenda de campanya del desert') on s’havia ocultat la família del líder libi del moment, Muammar al-Gaddafi. En aquell atac hi moriria la filla del líder libi, Hana.