Tal dia com avui de l’any 1693, fa 333 anys, cap a les 9 del vespre i a Sicília, es produïa un moviment sísmic de gran envergadura, que la investigació moderna estima d’una magnitud de 7,4 en l’escala de Richter (XI en l’escala de Mercalli), i que va destruir, parcialment o totalment, totes les ciutats i pobles de la costa oriental siciliana. També segons la investigació moderna, l’epicentre d’aquell terratrèmol estaria situat a uns trenta quilòmetres mar endins, a la zona de les falles Est i Oest i al davant de la costa d’Acireale, Catània, Augusta i Siracusa.
Segons les fonts documentals de l’època, aquell terratrèmol va ser especialment destructiu als barris humils de Catània i Siracusa, i revelen que la majoria de les víctimes van morir aixafades sota les teulades i les parets de casa seva. També revelen que va destruir tots els pobles de la vall de Noto, situada a 10/15 quilòmetres de la línia de la costa. Les mateixes fonts calculen que van morir-hi unes 60.000 persones, i, per tant, seria el terratrèmol més mortífer en territori de la Corona catalanoaragonesa en el decurs de la història d’aquest edifici polític.
El nivell de destrucció va ser tan important que es va haver de reconstruir la pràctica totalitat del parc immobiliari dels pobles i ciutats de la part oriental de Sicília. Totes les ciutats damnificades van ser reconstruïdes seguint el patró arquitectònic del moment —el barroc. I els grans edificis antics i medievals i de factura clàssica, àrab, romànica o gòtica que havien col·lapsat amb el terratrèmol van ser refets en estil barroc. Per aquest motiu, la costa oriental siciliana és la màxima concentració mundial d’arquitectura i urbanisme barrocs.