Tal dia com avui de l’any 1994, fa 30 anys, a dos quarts d’onze del matí, es declarava un incendi que calcinaria el Gran Teatre del Liceu, a Barcelona. Segons les investigacions oficials, aquell incendi es va produir a causa d’una guspira generada per un bufador que utilitzaven dos operaris que feien tasques de manteniment. Les grans flames i la columna de fum, que assoliria una alçada de 70 metres (l’equivalent a un edifici de vint plantes d’alçada), serien visibles des de qualsevol punt de la ciutat, provocarien l’ensorrament del sostre i reduirien a cendres el pati de butaques, l’escenari i la Sala del Teatre.

La ràpida intervenció dels bombers va impedir que desapareguessin alguns espais emblemàtics. Es van salvar el Saló dels Miralls, el vestíbul, el Conservatori i el Cercle del Liceu. No obstant això, durant les primeres hores de l’incendi, la principal preocupació dels bombers, a més d’impedir la propagació del foc a la totalitat de l’edifici, seria evitar que el foc es propagués cap als edificis residencials situats a banda i banda i al darrere del Liceu. L’escassa amplitud del carrer de Sant Pau, que separa el Liceu de l’illa de cases situada al nord, no podia actuar com a tallafoc, i la feina dels bombers es va centrar a impedir que l’incendi es propagués pels edificis d'habitatges del Pla de la Boqueria.

Alguns treballadors i treballadores del Liceu que en el moment en què es va declarar l’incendi eren a l’interior de l’edifici, van pujar fins al segon pis amb els bombers i la policia per a rescatar contractes d’actuacions i obres d’art de gran valor, que van ser inicialment dipositats al Palau de la Virreina. Aquests treballadors i treballadores relaten que, mentre evacuaven aquests béns, el sostre situat al damunt de la platea ja s’havia ensorrat, i destaquen la insòlita imatge que van veure a través de les finestres dels passadissos de la llum del sol que es projectaven sobre les restes del pati de butaques.

Alguns treballadors d’establiments propers, testimonis d’aquell incendi, també relaten que —tot i ser en ple hivern— l’onada de calor que desprenia el foc era insuportable i arribava a les cases situades a l’altra banda de la Rambla. Tot i la magnitud d’aquell incendi (l’antiguitat del teatre, construït amb materials desfasats i molt inflamables i amb sortides d’emergència del segle XIX), no es van produir víctimes personals, però va provocar un gran impacte anímic entre els governants i la ciutadania, i poques hores més tard, es decidia que el Liceu es reconstruiria com més aviat millor i al mateix lloc.