Tal dia com avui de l’any 1751, fa 275 anys, se celebrava la primera cremà de falles amb forma de figures que seria documentada. El notari i escriptor valencià Carles Ros i Hebrera (València, 1703-1773) documentaria, poc després, la plantà i la cremà de mitja dotzena de figures a València cap-i-casal. Aquest document es considera la primera dada fiable de l’existència d’aquests elements en la celebració de la diada de Sant Josep. Trenta-tres anys després (1784), apareixeria el primer document públic —del qual, fins ara, es té constància— que feia referència expressa a aquesta manifestació. Era una ordenança de l’Ajuntament de València, que, adduint raons de seguretat, prohibia la plantà i la cremà de figures a carrers estrets i obligava a fer-ho en espais grans i allunyats de les cases: places i cruïlles dels grans carrers de la ciutat.
No obstant això, les fonts documentals revelen que la manifestació de la plantà i la cremà té un origen que es remunta als darrers segles de l’edat mitjana. Aquestes fonts revelen que durant la nit de Sant Josep se celebrava la fi de l’hivern i l’inici de la primavera amb l’encesa de fogueres. La gent llançava a les flames els trastos vells, que simbolitzaven un passat superat. I els fusters cremaven mobles vells en honor al seu patró. A finals de la centúria del 1700, la cremà de figures substituiria progressivament la dels trastos i mobles vells i adquiriria l’organització, els elements i el simbolisme que s’han projectat fins a l’actualitat. Serien les estructures veïnals les que assumirien la iniciativa i les falles evolucionarien cap a la cremà de figures representatives —ninots— que projectaven un missatge crític amb el poder establert.