Tal dia com avui de l’any 1776, fa 250 anys, i en el marc dels primers moviments de la Guerra de la Independència dels Estats Units, es declarava un incendi a la zona portuària que, a causa dels forts vents, es propagaria ràpidament i acabaria abastant i calcinant uns 500 edificis (la quarta part del parc immobiliari de la ciutat). En el moment de l’incendi, la ciutat de Nova York ocupava l’extrem sud de l’illa de Manhattan (el barri actualment anomenat Financial District, entre Battery Park —al sud— i el City Hall —al nord—) i, amb 25.000 habitants, era el segon nucli urbà —només superat per Filadèlfia— de les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica (en aquell moment, Barcelona tenia 90.000 habitants).
Aquell gran incendi es va produir poques setmanes després de la batalla de Long Island (27 d’agost de 1776), a uns cent quilòmetres a l’est de Nova York, que havia enfrontat els exèrcits independentista —anomenat "Continental"– i britànic i que s’havia saldat a favor de les forces colonials. Amb les tropes britàniques, dirigides pel general William Howe, a les portes de Nova York, el general George Washington, cap de l’exèrcit continental, va proposar incendiar la ciutat per impedir que les forces colonials es poguessin avituallar. No obstant això, la proposta de Washington no va ser aprovada pel Congrés independentista —reunit permanentment a Filadèlfia— i l’exèrcit continental es va retirar cap a l’extrem nord de l’illa de Manhattan (actual barri de Harlem).
El vespre del 21 de setembre de 1776, pocs dies després de l’entrada de les tropes britàniques a la ciutat (15 de setembre), es va declarar un incendi a la taverna Fighting Cocks, al carrer Whitehall, que no podria ser extingit fins a la matinada de l’endemà. Els veïns de la ciutat van acusar els britànics de provocar l’incendi per saquejar els comerços i les cases. I els britànics van acusar els independentistes de cremar la ciutat per impedir l’avituallament de les tropes colonials (els soldats havien estat allotjats en cases particulars) i van detenir fins a 200 persones sense cap resultat, més enllà de la desarticulació del jove espia Nathan Hale (21 anys), que va ser executat i posteriorment considerat un heroi de la independència dels Estats Units.