La islamofòbia s'ha convertit en el motiu principal de discriminació en els delictes d'Odi investigats a la demarcació de Barcelona durant el 2025, tendència que es manté aquest any, segons informa la fiscal delegada del servei de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Marta Glória López Catalá, en una trobada amb periodistes. Les accions dirigides contra persones musulmanes, seguidores de l'islam, han desbancat la discriminació per l'orientació sexual o l'LGTBfòbia en el lideratge de motius d'aquestes accions punibles. Un exemple és el cas d'un home acusat d'insultar i vexar dues noies musulmanes en un tren, que serà jutjat a l'Audiència de Barcelona la setmana vinent. La fiscal demana pena d'ingrés a la presó per a ell.
Per calibrar aquesta realitat, la Unitat Especialitzada de Delictes d'Odi i Discriminació, creada el 2023 per la Fiscalia General de l'Estat (FGE), va indicar als fiscals especialitzats de l'Estat espanyol que a partir de 2025 es comptabilitzés per separat els casos d'islamofòbia, que fins ara estaven en l'apartat de la motivació de Religió/creences o el de Nació. El catolicisme o els Testimonis de Jehovà també es comptabilitzen de forma separada, actualment. L'Agència de Drets Fonamentals (FRA) de la Unió Europea ja alertava fa dos anys de l'augment de la islamofòbia als països europeus, a través d'una enquesta a persones musulmanes que hi treballen.
Qui són els autors?
En el context dels discursos d'odi, la fiscal detalla que l'antisemitisme també comença a despuntar, però és molt inferior al racisme i xenofòbia (pel color de pell de la persona, que es considera inferior), que dominen en les investigacions. A més, el 99% dels discursos d'odi es produeixen a les xarxes socials. I quin és el perfil dels autors? La fiscal indica que no n'hi ha un de clar: hi ha des de l'usuari "anònim", que des de casa seva fa discurs discriminatori, però també, afegeix, hi ha "persones que tenen posició rellevant en un grup polític o religiós amb capacitat d'influència". En aquest sentit, López Catalá indica que a voltes és costós identificar els autors dels discursos d'odi a les xarxes i que les empreses titulars, la majoria a l'estranger, no són àgils en atendre les comissions rogatòries enviades dels jutjats catalans i espanyols.
En aquest sentit, la unitat estatal dels delictes d'Odi, que encapçala el fiscal Miguel Ángel Aguilar, en la memòria, detalla que ha expressat al Ministeri de l'Interior la "necessitat" que el CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) inclogui en el seu monitoratge en línia les boles i els discursos racistes que es difonen de "forma massiva i indiscriminada". També per l'augment de la radicalització i d'incidents violents vinculats a grups extremistes. Precisament, els Mossos d'Esquadra han rebut el suport del CITCO per fer tancar els perfils de Blocus a les xarxes, que promouen els saquejos d'establiments a Barcelona, com el de dissabte passat, i que es vol tornar a repetir.
Acusacions i sentències
Els fiscals especialistes en delictes d'Odi i Discriminació van presentar un total de 317 escrits d'acusació a l'Estat español el 2025, enfront dels 293 de l'exercici de 2024, que implica un augment del 8,2 %. Per la seva part, la Fiscalia del servei de delictes d'Odi de Barcelona, que abraça la província, va presentar 83 escrits d'acusació. El cas més greu qualificat és del delicte de tortura amb discriminació contra dos agents dels Mossos a un detingut àrab.
Pel que fa al delicte de foment, promoció o incitació a l'odi (article 510.1), la Fiscalia de Barcelona va presentar tres escrits d'acusació per discriminació: per islamofòbia (va investigar 9 denúncies, set arxivades), nació i orientació sexual. Pel delicte de lesió a la dignitat de les persones per motius discriminatoris (article 510.2) es van presentar 42 escrits d'acusació; en aquest cas la majoria d'accions fetes a l'espai públic. La motivació principal va ser: l'orientació sexual (11), seguida per la raça (7), nació (6), islamofòbia (5), identitat de gènere (3), gènere (3) i discapacitat (1). Per aquest delicte es van obtenir 39 sentències condemnatòries i una absolutòria.
Respecte als delictes en general (com ara lesions o coaccions) amb l'agreujant d'un motiu de discriminació, la Fiscalia de Barcelona va presentar 34 escrits d'acusació. A més, s'han dictat 28 sentències en primera instància, de les quals 24 condemnatòries. Precisament, l'Audiència de Barcelona acaba de confirmar la condemna de dos joves per coaccions amb l'agreujant de discriminació per ideologia per cridar i llançar globus amb pintura blava a càrrecs i simpatitzants de Vox, que eren en una carpa informativa.
En la foto principal, manifestació contra el racisme i la islamofòbia a Piera el juliol de 2025, després de cremar-se el centre islàmic del municipi. / Foto: ACN