Tal dia com avui de l’any 626, fa 1.400 anys, al voltant de Constantinoble, es reunia un contingent militar integrat per l’aliança de l’Imperi Persa i el Regne de Bulgària, format per 80.000 efectius, per a posar setge a la capital de l’Imperi Romà d'Orient. Aquell setge era la primera amenaça seriosa de conquesta i destrucció de l’Imperi Bizantí d'ençà de la seva creació (395 dC). Poc abans, els búlgars i els seus aliats eslaus havien penetrat fins a Grècia i havien deixat un paisatge de destrucció i desolació. I l’exèrcit persa havia fet el mateix a les províncies bizantines orientals, situades a l’extrem est de la península d’Anatòlia.
Aquell intent de dominació i destrucció venia impulsat per una etapa marcada per les lluites intestines pel poder que havia culminat en la gran crisi del pa. Aquests fenòmens havien debilitat enormement l’estat bizantí, i amb l’objectiu de sanejar el tresor imperial, l’administrador imperial Joan —mal anomenat "Sismes", perquè el seu caràcter s’associava als moviments causats pels terratrèmols— va cancel·lar les racions de pa gratuïtes que l’estat lliurava als guàrdies imperials i va incrementar el preu del pa al públic general un 300%. Aquelles mesures van provocar un esclat de violència arreu de la capital i l’intent d’assassinat de Sismes, que finalment va ser destituït.
Des que Sismes havia fet públic el seu polèmic decret i s’havien iniciat els disturbis, els perses, els búlgars i les tribus eslaves havien avançat considerablement en direcció a la capital i es disposaven a assetjar Constantinoble, defensada tan sols per 12.000 homes (menys d’una cinquena part del contingent enemic). No obstant això, les impressionants estructures defensives de la ciutat, l’habilitat militar de l’emperador Heracli, que dirigiria de manera molt efectiva la cavalleria grecoromana, i les crides del patriarca ortodox Jordi I, que impulsaria els camperols dels afores a hostilitzar l’exèrcit assetjador, impedirien la caiguda de Constantinoble.