La libèl·lula és un dels insectes més fàcils de reconèixer quan arriba la calor. Les seves ales transparents, el cos allargat i els moviments ràpids al voltant de rius, estanys i altres zones humides formen part del paisatge de molts indrets dels Països Catalans. Però sabies que en català té molts noms diferents?
La forma 'libèl·lula' és la més coneguda, però no l'única
La forma libèl·lula és probablement la més coneguda i la que es fa servir habitualment per referir-se a aquests insectes. Tanmateix, el català disposa d'una gran riquesa de noms tradicionals. El TERMCAT recull diverses denominacions per a l'insecte de l'ordre dels odonats, entre les quals hi ha espiadimonis, cavall de serp, damisel·la, parot i pixaví.
Una de les paraules més curioses és espiadimonis. És una denominació molt arrelada en català i, en llengua general, es pot fer servir per referir-se de manera genèrica als odonats. El nom també apareix en obres especialitzades i en materials de divulgació sobre la fauna catalana. També hi ha damisel·la, un terme especialment interessant. De fet, el TERMCAT assenyala que, en llenguatge especialitzat, algunes d'aquestes denominacions tradicionals s'empren per identificar grups o gèneres concrets.
Un altre nom és cavall de serp, una denominació menys habitual actualment, però que forma part d'aquest patrimoni lèxic. També hi trobem cavallet del diable, una expressió recollida com a sinònima en repertoris lingüístics catalans.
El català és una llengua amb una gran diversitat
I encara n'hi ha més. Paraules com parot, pixaví o parecabotes apareixen en repertoris de sinònims i diccionaris. En el cas de parot, el Diccionari català-valencià-balear documenta l'ús del mot al País Valencià per designar diverses libèl·lules i fins i tot recull la forma diminutiva parotet.
Aquesta varietat de noms té una explicació: el català és una llengua amb una gran diversitat dialectal i territorial. Durant generacions, les comunitats han creat noms propis per descriure els animals que formaven part del seu entorn quotidià. Per això, una mateixa espècie pot rebre denominacions diferents segons el territori.
Ara bé, cal fer una precisió. Des del punt de vista científic, no tots aquests noms són estrictament equivalents en tots els contextos. El TERMCAT explica que, en llenguatge especialitzat, libèl·lula s'aplica especialment als anisòpters. Mentre que espiadimonis, cavall de serp i damisel·la es fan servir especialment per als zigòpters.
Per tant, si aquest estiu veus un d'aquests insectes volant prop de l'aigua, pots dir-ne libèl·lula, espiadimonis, damisel·la, parot o pixaví, entre altres noms. Una petita mostra de la riquesa i la varietat del català.