Tal dia com avui de l’any 1908, fa 113 anys, a Santiago (República de Cuba), un grup format per una vintena d’emigrants catalans i liderat pels comerciants i activistes polítics i culturals Salvador Carbonell, Pere Claver Joan Oristrell i Trinitat Comas, fundava el Grop Nacionalista Radical, la primera organització independentista de la història contemporània de Catalunya. Aquella organització tenia com a objectiu la independència de Catalunya en forma de república. L’article primer dels seus estatuts declarava que el Grop s’havia constituït per a “trabajar con ahínco para obtener la absoluta independencia de Catalunya”.

A la casa on es va celebrar aquella jornada constitutiva —a Santiago de Cuba—, es va hissar una gran senyera de Catalunya i es va immortalitzar el moment amb una fotografia, que il·lustra els primers passos del projecte independentista català. Poc després, el Grop va acollir altres grups catalanistes constituïts a la República de Cuba —com el Blok Nacionalista Cathalònia, format per emigrants catalans de diverses places del sud de l’illa— i els va conduir cap al projecte independentista. Des del primer moment, el Grop i els grups catalanistes que s’hi van sumar van adoptar la senyera estelada com a símbol del projecte independentista.

El Grop va adoptar també la publicació catalana Fora Grillons!, que s’editava a Santiago de Cuba des de dos anys abans (1906), i el va convertir en el seu òrgan de premsa. El Grop inspiraria els primers projectes independentistes a Catalunya. A l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), es va crear el regiment de Voluntaris Catalans —inspirat en les tesis del Grop—, que lluitaria al costat de França i que tindria com a objectiu la internacionalització de la causa independentista catalana. I el 1925, durant la gira del diputat Macià —futur president de la Generalitat— pels casals catalans d’Amèrica, van col·laborar en la "col·locació" de l’emprèstit Pau Claris per a finançar un exèrcit revolucionari a Catalunya.

Tanmateix, no es van afegir a la iniciativa del Casal Català de l’Havana —en bona part promoguda per Macià—, que el 1928 va redactar la Constitució de la República Catalana. El 1931 van trencar, definitivament, les relacions amb Macià —en aquell moment, president provisional de la Generalitat. I tot i que, després de la Guerra Civil espanyola (1939), van intentar revifar la causa independentista catalana, no van tenir èxit. Finalment, el 1959, poc després de la revolució castrista, el nou règim de Fidel Castro va il·legalitzar el Grop. Després de mig segle d’existència, el Grop desapareixia, condemnat per la clandestinitat imposada pel nou règim i per la manca de relleu generacional.