Tal dia com avui de l’any 1923, fa 100 anys, a Barcelona, l’impressor Josep Zendrera i Fecha (Barcelona, 1894 – 1969) creava l’Editorial Joventut, que en el decurs d’aquest segle d’existència ha editat més de 10.000 títols en català, en castellà i en gallec, però que seria especialment coneguda per ser l’editora de Les aventures de Tintín en català. Joventut és l’única editorial del món que edita Tintín fora del segell Casterman, l’editorial belga que sempre ha tingut el monopoli de l’edició de les aventures del cèlebre personatge del dibuixant Hergé.

La relació entre l’Editorial Joventut i Casterman comença l’any 1956. En aquell moment, Conxita Zendrera, filla del fundador i cap de la divisió infantil i juvenil de Joventut, va acudir a un congrés a Bolonya (Itàlia). Allà va conèixer Les aventures de Tintín i va negociar l’edició en castellà i en català d’aquest àlbum. Tot i la persecució que, en aquell moment, el règim franquista projectava sobre la llengua i la cultura catalanes, Zendrera va convèncer els directius de l’Editorial Casterman que Tintín tenia un nínxol de mercat en llengua catalana.

Conxita Zendrera (Barcelona, 1919 – Esplugues, 2020) es va encarregar personalment de la traducció del primer llibre de Tintín al castellà, i va encarregar al periodista, traductor i escriptor Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996) la traducció del primer llibre de Tintín al català. Ventalló venia d’una llarga trajectòria de compromís amb la llengua catalana. Havia estat el primer locutor de ràdio que havia transmès un partit de futbol en català. Era l’any 1928, un partit que van jugar el Real Unión de Irún i el FC Barcelona.

El primer títol de Tintín en català va ser Les joies de la Castafiore (1964). El vocabulari d’un dels personatges principals, el capità Haddock, es convertirien en un dels elements més destacats dels diàlegs d’aquelles aventures i ha quedat en la memòria de diverses generacions de tintinaires. Expressions arcaiques com bufacanyes, ensofrat, gratapalles, llamp de llamp, paparra, pelleringa, sabatot, saltamarges, tinyós o tros de quòniam, rescatades de l’oblit per Joaquim Ventalló, reviurien a través dels llavis d’aquell mariner malcarat.

Després de Les joies de la Castafiore, arribarien la traducció i edició de fins a vint-i-dos títols més de Les aventures de Tintín en català (la totalitat de l’àlbum d’Hergé), que es comercialitzarien durant les dècades posteriors. Tintín i l’Editorial Joventut —i Conxita Zendrera i Joaquim Ventalló, particularment— van escriure una pàgina molt important de la història de la resistència, de la transmissió i de la recuperació de la lectura en la llengua del país, en un moment especialment crític que amenaçava la desaparició del català.