L'anunci de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que es repetiran tots els exàmens, després del fiasco de les oposicions de dissabte passat, només unes hores abans de la compareixença parlamentària d'aquest divendres és, fonamentalment, un dic de contenció política. L'onada de crítiques durant tot el cap de setmana i aquest principi de mes, tant pel caos organitzatiu com per l'externalització del procés, va obligar a un primer tallafoc amb la dimissió de la directora general de Funció Pública dimarts passat, un segon amb la compareixença al Parlament i un tercer amb aquest anunci de repetició de les proves per part dels opositors que ha anat acompanyat d'un anunci d'indemnització econòmica per als 13.500 aspirants com a compensació de les molèsties causades.

Aquest primer anunci de repetició de totes les proves era inevitable, perquè l'escàndol ha estat de tal magnitud i el caos tan enorme que no hi havia manera possible de seccionar el problema rebaixant el nombre total d'afectats, com va semblar que es deia al principi. Un cop presa aquesta decisió, falta saber la mare de totes les preguntes que encara hi ha a l'aire: per què es va decidir externalitzar un procés tan important a una empresa —Cegas, de Madrid— en comptes de gestionar-ho des de dins de l'administració com sempre s'havia fet? I si a més de rescindir el contracte, com s'ha anunciat, s'iniciarà un procés per reclamar una indemnització pel dany causat a la imatge de l'administració catalana i Cegas també pagarà les compensacions econòmiques anunciades per Vilagrà per als opositors?

Perquè si ara es realitzarà amb personal propi de la Generalitat, per què no es va fer dissabte passat? Corregir és de savis, però en aquest cas és també la demostració que es va adoptar una decisió equivocada, que ha causat un enorme dany, i que no es va mesurar bé si es podia o no externalitzar quan ara s'anuncia que sí que es farà amb funcionaris. No és, per tant, un error sinó un cúmul d'errors que ara es tracten d'esmenar aplicant remeis ineficaços després d'una gestió deficient. Es va demanar opinió o ajuda a l'Escola d'Administració Pública? Perquè quan es va crear, el 1912, sota la presidència de Prat de la Riba, aquest organisme autònom de caràcter administratiu tenia entre els seus objectius la formació pràctica i professional en matèria d'administració pública. L'Escola va desaparèixer amb la dictadura franquista i va ser recuperada el 1979 sota la presidència de Josep Tarradellas, sempre amb aquella idea d'assemblar-se a l'ENA, l'Escola Nacional Francesa creada el 1945 per democratitzar l'accés a l'alta funció pública a través del mèrit per concurs, i dissolta pel president Emmanuel Macron el 2021.

Els funcionaris són la base d'una bona administració, sigui la municipal, la catalana o l'espanyola, i és molt important que els ciutadans en tinguin la millor opinió, de la capacitat i rigor professional i del compromís amb el lloc de feina. L'administració hauria de ser la primera interessada a preservar aquesta imatge, perquè fàcilment són objecte de vegades d'una crítica generalitzada basada en el desconeixement o la mala fe. Per això, els polítics n'han de tenir molta cura i han de ser especialment gelosos que no se'n degradi la imatge, que també acaba sent la del país. Quedar exposats a la crítica que Catalunya no és capaç ni d'organitzar unes oposicions internes de funcionaris, obligava a tenir uns controls més grans del que els que hi va haver. Perquè ara el mal ja s'ha fet i, en part, és irreparable.