Després d'uns dies grogui per les acusacions de corrupció que es van iniciar amb el cas Koldo, van pujar un esglaó amb l'exministre Ábalos i van assetjar la porta del Palau de la Moncloa a través de l'esposa de Pedro Sánchez, el PSOE ha reaccionat a través d'una denúncia de la Fiscalia Provincial de Madrid a Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso des del 2021, per presumpte frau fiscal i falsedat documental. No són casos comparables uns i altres, almenys ara per ara, ni en dimensió econòmica ni tampoc pel recorregut mediàtic i judicial que puguin tenir. Però, un cop aprovada la llei d'amnistia en la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, els socialistes semblen decidits a no donar la legislatura per morta i quedar atrapats sota la corrupció de dos casos que van en paral·lel: el mal ús dels diners públics, també els de la Comissió Europea, en la compra de mascaretes contra la covid-19 i el rescat de la companyia Air Europa.

Com que no és la primera vegada que el PSOE i el PP es tiren la corrupció pel cap, val la pena tenir una foto de l'històric del que ha passat en aquestes situacions. Sempre hi ha hagut un patró similar de comportament. L'electorat socialista ha castigat més el seu partit quan s'ha situat al mig del bassal de la corrupció que quan els excrements s'han instal·lat als despatxos de la formació conservadora. Veurem què passa aquest cop, ja que no és la primera vegada que Díaz Ayuso o algun familiar seu està sota la lupa de la investigació i acaba sortint sense pols i palla de l'envit. Ara, l'Agència Tributària ha detectat anomalies en les declaracions de la parella d'Ayuso dels anys 2020 i 2021 que apunten que hauria defraudat més de 350.000 euros en aquests dos anys a través d'una sèrie de factures falses i societats pantalla. Amb una celeritat tan inusual com encomiable, l'AEAT ho ha denunciat a la Fiscalia i aquesta, amb la mateixa diligència també lloable, ha presentat una "denúncia" i no una querella, que és el que fan en el 100% d'aquests casos. No ho sé, però si la Fiscalia hi veu delicte, llavors sempre és querella.

S'avança que en els propers dies tindrem nous capítols del tal González Amador i serà llavors quan podrem saber si, més enllà de defensar-se, el PSOE té d'acusacions de destrucció massiva, o al contrari, usa bales de fogueig. D'altra banda, tampoc no crec que aquest tema de Díaz Ayuso sigui una gran preocupació per a Alberto Núñez Feijóo, ja que un parell de banderilles doloroses a un rival intern del partit tampoc no venen gens malament, deu pensar el gallec. De fet, Feijóo va aterrar a Génova després de les acusacions que va proferir Pablo Casado contra Ayuso el 2022 per contractar el seu germà i que van acabar amb el llavors president del Partit Popular deixant el càrrec. Ayuso va sortir lliure de pols i palla, una vegada els jutjats ho van arxivar tot. Ara, Ayuso ha respost a les acusacions vessades sobre la seva parella assenyalant que pateix una persecució política.

Per més que es faci l'ofesa, Ayuso pot dormir molt més tranquil·la mentre no sigui un destorb per al deep state al qual pertany

Què en sap ella, de patir persecucions, per poder parlar-ne amb una mínima consistència? Per més que es faci l'ofesa, la presidenta madrilenya sap que, al final, hi ha una xarxa d'interessos que la recollirà, ja que la judicatura no reparteix justícia de la mateixa manera. Dit d'una altra manera, pot dormir molt més tranquil·la, almenys, mentre no sigui un destorb per al deep state al qual pertany. Perquè les bateries a Madrid no estan posades contra Ayuso sinó contra Sánchez, com bé saben el PSOE, el PP i la Moncloa. L'últim moviment de la trama de corrupció socialista afecta el comissionista clau del cas Koldo, Víctor de Aldana, que ha contractat un advocat de categoria de Madrid amb la intenció, presumptament, de descobrir el pastís i arribar a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció a canvi de veure reduïda la seva hipotètica condemna.

Bon moment perquè en tot aquest quitrà de merda els partits independentistes aprofitin per utilitzar els seus vots a Madrid per revertir l'autèntic escàndol de les inversions de l'Estat a Catalunya. Les dades d'ingressos i despeses territorialitzades del 2021, que aquest dimarts ha publicat el Ministeri d'Hisenda, una cosa que no duia a terme des del 2014, haurien de fer sortir els colors a tothom. S'observa clarament que les despeses de l'Estat són molt superiors a Madrid que a Catalunya. En concret, les empreses públiques, que concentren bona part d'aquesta inversió a través de companyies com Adif, Renfe, Enaire i Puertos del Estado, entre d'altres, van invertir un 68% més en Madrid. És òbvia, l'estafa del govern espanyol, però també la vigilància i la denúncia pública de la part catalana. Les empreses públiques de l'Estat van invertir 4.423 milions el 2021, dels quals 866 (el 19,6%) van anar a parar Madrid i 515,2 milions (11,6%) van anar a Catalunya, 350 milions menys que a la comunitat madrilenya. De fet, Andalusia va rebre gairebé tanta inversió com Catalunya, 489 milions.

Fins que Catalunya no aconsegueixi sortir d'aquest bucle, en el qual sempre resulta estafada, la seva posició política serà irrisòria per més que condicioni governs o majories parlamentàries.