Sempre he mantingut que Ciutadans ha estat des del principi un partit sense ideologia i que el seu únic objectiu en la vida pública ha estat desestabilitzar o, més ben dit, oposar-se a una idea de Catalunya on pogués competir contra la llengua, la cultura catalana, la identitat i la nació. Sense principis polítics i mancats d'un programa electoral, només han sabut practicar una política a la contra en què despuntava sempre l'odi com a eix vertebrador i desestabilitzador de la convivència. Per això, Ciutadans no ha aportat res a la vida pública i ha estat més un element pertorbador que de cohesió i la seva pràctica desaparició no amaga cap secret. Sense projecte, t'acaben enviant a casa. O dit d'una altra manera, quan l'únic projecte ets tu, la desaparició és inexorablement la següent pantalla.

Encara que tothom donava per feta l'aliança entre el PP i Ciutadans —un eufemisme, perquè era una absorció— per a les pròximes eleccions catalanes del 12 de maig, l'acord ha saltat fet miques i es presentaran per separat. Això malgrat que cap enquesta no dona cap opció a Ciutadans. Es repeteix aquí la dinàmica de les passades eleccions municipals i espanyoles en què ja es van quedar fora de les institucions. La formació que va fundar Albert Rivera i que lidera a Catalunya Carlos Carrizosa volia una coalició i el PP, amb una certa lògica, s'hi ha negat, ja que el temps en què els taronges aportaven alguna cosa s'ha esfumat. Aniran per separat, però el més rellevant per a mi és que són incapaços, com ho han estat des de la seva fundació, d'arribar a algun acord amb algú que no fossin ells mateixos.

Sense principis polítics i mancats d'un programa electoral, només han sabut practicar una política a la contra en què despuntava sempre l'odi com a eix vertebrador i desestabilitzador de la convivència

El principal beneficiat d'aquest moviment és el PSC, ja que la part més important dels vots que acabi rebent Ciutadans en els pròxims comicis seran sufragis que haurien pogut anar molt bé al PP. Aquí, Salvador Illa guanya per partida doble: els votants que puguin passar de Ciutadans al PSC hi passaran tots, apareixent, a més, com el partit refugi per impedir una victòria independentista; i els que dubtin entre PP i Ciutadans potser s'acaben quedant algunes desenes de milers en aquesta última formació. Encara que no és la batalla més important, atesa la debilitat de Pedro Sánchez a Espanya, també hi ha una altra guerra més petita aquí, però important a Madrid, com és la diferència el 12 de maig a Catalunya entre socialistes i populars.

A Pedro Sánchez li interessa sortir el menys malparat possible del triple cicle electoral que té entre abril i juny. Eleccions al País Basc el 21 d'abril, les catalanes del 12 de maig i les europees del 9 de juny. En les dues primeres, la posició és avantatjosa, però també es mesurarà en quant es retalla la diferència entre ambdós. En els comicis a l'Europarlament, el PP parteix amb un avantatge molt ampli. El còmput final dels resultats i els equilibris per a la governabilitat d'Euskadi i Catalunya facilitaran una radiografia precisa sobre si hi ha legislatura a Espanya o, al contrari, hi ha una mort sobtada que obliga Pedro Sánchez a una nova convocatòria electoral, qui sap si a la tardor o principis del 2025. Això sense descomptar una moció de censura. Els diferents mapes electorals no havien estat mai tan endimoniadament complicats, ni les aliances en un lloc havien tingut conseqüències immediates en un altre.