Quan el passat 24 de febrer de 2022 Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna, ningú no podia imaginar-se que 500 dies després el conflicte estaria més obert que mai i que Vladímir Putin seria al mig d'un eixam de vespes que qüestionaria la seva autoritat i el seu futur polític. Les hemeroteques d'aquell inici de la invasió parlen d'un assalt ràpid de les tropes russes i pronostiquen un conflicte bèl·lic d'uns quants dies, atesa la superioritat de les tropes russes.

Però la història no ha pas seguit el curs d'aquells vaticinis: el president ucraïnès, Volódimir Zelenski, va armar immediatament una resistència ciutadana que primer va sorprendre els russos i després li va permetre projectar en occident un bastió de resistència a Putin. Suficient, fins ara, per haver aconseguit armes i ajuda tecnològica en quantitats molt importants per aturar l'avanç dels russos i poder disputar pam a pam cada metre del territori ucraïnès.

Americans, alemanys, anglesos i francesos han obert a Zelensky la seva cartera militar i així s'han posat de manifest dues coses: l'exèrcit rus és tan nombrós en personal civil com ineficaç en armament, massa antiquat per als temps actuals. I la segona, absolutament nociva per a Putin: el seu crèdit ha anat disminuint, però, sobretot, la seva autoritat, en una societat on tot ho dominava amb mà de ferro. Només faltava el recent motí del Grup Wagner, els passats dies 23 i 24 de juny, en què mercenaris al servei d'una empresa militar russa que realitzava serveis per a Putin a Ucraïna van decidir enfrontar-se a les autoritats russes i entrar a Moscou.

Encara que el conflicte es va tancar en qüestió d'hores i Putin va recuperar el control, res no ha estat com abans i el rum-rum dels analistes internacionals no és gaire falaguer per al president de la Federació Russa. El seu declivi sembla evident i caldrà estar atents a les decisions dels militars i els oligarques russos, amb un poder important i als quals la guerra d'Ucraïna els ha costat molts diners, ja que, en molts casos, els seus dipòsits a l'estranger van ser congelats.

Respecte al resultat de la invasió i el temps que pot durar, poc o res es pot predir perquè ha entrat a formar part de la quotidianitat i, amb això, del desinterès més absolut de l'opinió pública. El pitjor que li pot passar a un conflicte bèl·lic, que acabem oblidant que el tenim a pocs milers de quilòmetres i al nostre propi continent.