En complir-se aquest diumenge els sis mesos de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, l'únic balanç que pot fer-se és que està posant en pràctica tot el que portava al seu programa electoral i que ningú, o molt pocs, creia que fos capaç de fer. Trump ha passat de ser un aspirant a president megalòman a controlar l'imperi més gran del planeta i posar-lo cap per avall amb signes preocupants de buscar una república semiautoritària en què els contrapesos de les democràcies liberals desapareguin. Així, ha limitat competències del Congrés en benefici de la Casa Blanca fent ús de la majoria republicana de la qual disposa o ha limitat les competències del poder judicial en aconseguir que el Tribunal Suprem restringeixi els poders dels jutges federals.

No s'ha limitat a això: ha tancat agències federals i ha pledejat amb universitats intentant imposar el seu criteri, com és el cas del seu litigi amb Harvard on va prohibir inscriure alumnes estrangers en una lluita de la seva administració, i a la qual ha retirat els fons federals per les seves idees progressistes i antisemites. D'aquestes acusacions de Trump tampoc no se n'ha lliurat una altra prestigiosa universitat, la de Colúmbia, fundada el 1957 i amb seu a Nova York, coneguda igualment per la seva excel·lència acadèmica i els seus rigorosos requisits d'admissió. Res d'això no sembla preocupar Trump que, a diferència del seu anterior mandat a la Casa Blanca (2015-2019), té perfectament clar el guió que ha de complir per eliminar l'herència rebuda, que arrenca en molts casos des del final de la Segona Guerra Mundial, tant a l'àmbit interior com a l'exterior.

Si forts i traumàtics —retallades socials o política migratòria— han estat alguns moviments en política interior, la veritable batalla l'ha protagonitzat a la seva política exterior. Va arribar com el capdavanter d'una reconversió de la Rússia de Putin, amb qui presumia de tenir una bona relació personal, i ha fracassat absolutament. Ha obert una guerra aranzelària amb els seus socis històrics a Occident i també amb la resta del planeta de la qual ha reculat en diverses ocasions i temporalment, però manté posicions enormement bel·ligerants i ha provocat una implosió de l'OTAN com a força de defensa occidental exigint aportacions desproporcionades entre amenaces i xantatges.

No hi ha cap indici que pensi rectificar les seves polítiques i el més probable és que mantingui els seus eixos de confrontació, autoritarisme i intolerància

Té a favor seu, fins al moment, que l'economia nord-americana ofereix signes positius, encara que molts llocs de treball són en precari, la inflació no dona el seu braç a tòrcer i veurem si el segon semestre continua mantenint l'optimisme i el creixement dels mercats borsaris no es torça. Allà, a tot el paquet econòmic, té l'inquilí de la Casa Blanca un dels seus principals talons d'Aquil·les. La seva batalla amb el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a qui ha insinuat que pensa acomiadar, donaria pas a una situació desconeguda i preocupant. Ja el mes d'abril passat, a l'inici de la crisi dels aranzels, Trump es va veure obligat a recular davant de la caiguda borsària i l'ebullició de la seva base electoral, famílies blanques, amb edat superior a la mitjana i amb importants estalvis als mercats de valors.

Com serà el Trump dels sis mesos vinents? No hi ha cap indici que pensi rectificar les seves polítiques i el més probable és que mantingui els seus eixos de confrontació, autoritarisme i intolerància. Com alguns pregonen a Washington, un progressiu abandonament de les pautes d'un president convencional que respecta les normes democràtiques i que prova de comportar-se com un monarca de temps passats.