La carta enviada aquest dissabte pel president dels EUA, Donald Trump, a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amenaçant novament d'imposar aranzels del 30% als productes de la UE a partir de l'1 d'agost, no només és un gerro d'aigua freda per als tecnòcrates de Brussel·les que, en les últimes dates, havien anat realitzant diferents conjectures sobre un probable acord. És, a més, una prova de les polítiques desestabilitzadores nord-americanes des que Trump va tornar a la Casa Blanca amb qualsevol zona comercial del planeta, en aquest cas, la tercera economia més gran del món. La circumspecta resposta de Von der Leyen, apel·lant a la negociació en les poques setmanes que resten per al mes d'agost, no sé si serà suficient per a la tirania de Trump amb el tema aranzelari que, en cas d'arribar a aplicar-se, tindrà conseqüències per a l'economia de la UE.

Trump ha enviat una carta a la CE que és tot menys diplomàtica. En essència ve a dir que això és el que hi ha per equilibrar i avançar en un comerç més just. Recorda la seva invitació a les empreses de la UE per construir o fabricar productes dins dels Estats Units, amb la contrapartida que no tindran llavors cap aranzel, i exigeix a la UE que permeti accés complet i obert al mercat nord-americà, sense que se li cobri cap aranzel. També llança una amenaça gens velada per si els 27 intenten desobeir la seva instrucció: si per alguna raó decideixes augmentar els teus aranzels i prendre represàlies, llavors qualsevol que sigui el nombre que triïs per augmentar-los s'afegirà al 30% que cobrem. Bé, la posició de Trump és clara, es farà tant sí com no. Un avís davant de les contramesures que Brussel·les té preparades.

La posició de Trump és clara, es farà tant sí com no. Un avís davant les contramesures que Brussel·les té preparades

Des de principis de la setmana passada, Trump ha enviat cartes a una vintena de països fixant la nova posició aranzelària dels EUA, un dels seus grans arguments de campanya en les passades eleccions presidencials de novembre, que el van portar a la Casa Blanca amb un resultat aclaparador davant la demòcrata Kamala Harris. En aquests gairebé sis mesos a la Casa Blanca, Trump ha amenaçat, retirat i tornat a amenaçar amb els aranzels. Ara sembla difícil —encara que res no és impossible, ja que és imprevisible— un nou pas enrere. Els sectors europeus més afectats serien el dels productes farmacèutics, la maquinària i la tecnologia, els productes agrícoles i alimentaris, així com l'exportació de vehicles europeus, especialment alemanys.

Encara que el comissari de Comerç de la CE, l'eslovac Maroš Šefčovič, i el conjunt de la Comissió esperava fins a mitjan setmana que la posició de Trump fos molt menys agressiva i situés els aranzels amb la UE en el 10%, la taxa final és tota una provocació. El dubte és el marge de resposta que pot produir-se amb interessos tan abismals entre els 27 socis comunitaris. És obvi que Trump intenta desintegrar les lleis de comerç mundial per les quals s'han regit els Estats Units i els seus socis en les últimes dècades. Ara vol implementar una espècie de taula rasa confiant que podrà imposar la llei del més fort en tot: des dels aranzels a l'OTAN o des del conflicte Rússia-Ucraïna fins a la Xina. El resultat dista de ser l'esperat per a la Casa Blanca: molts conflictes però poques victòries.